Certament sabíem que el PSOE era magre en qüestions mediambientals. Com a bon partit «gros», necessitat de poder per sobreviure fins i tot com a organització, ha incorporat una sèrie de termes clau com «sostenibilitat» i altres expressions que a poc a poc van prostituint i fent servir com a simple dialèctica que acaba avorrint el personal, i que per suposat no és garantia de cap canvi profund. Aquesta trista descoberta, no ens ha vengut provocada per «l'esborrany d'avantprojecte de la llei de cupos». No, ja ens n'havíem adonat molt abans. El document de Francesc Quetglas és una nova broma que no s'aguanta de cap manera. Una vegada més, teoria i paraules buides de contingut per acabar fixant uns màxims de creixement que permeten seguir dibuixant aquest parc temàtic de ciment que són les Balears. Sí, ja sé que em direu que el que fa el PSOE és el mateix que ha vengut fent tota la legislatura. Posa el llistó baix, perquè socialment els seus votants no el responsabilitzin de res (algú ha explicat als grans estrategues presidencials que si baixa la feina al sector de la construcció el PSOE perdrà vots), i ja seran els altres partits del pacte els que facin el que puguin. Quan dic els altres partits, no faig referència a UM, que per suposat farà el que més convengui al club d'interessos privats. Ja passà el mateix amb els temes de parcs naturals (i seguirà passant), i amb tantes altres mogudes territorials. El PSOE tira baix, i desgraciadament, els altres pugen poc el llistó. O perquè es creuen els estrategues presidencials, que ja els han contagiat allò de «Xisco vés amb bones a l'hora d'aturar el ciment, que ens fotran la cadira». O perquè no en saben més. O tot plegat. Per no parlar del golf. En aquest cas, el PSM que ha abanderat la protecció del territori sobretot quan no tenia responsabilitats de Govern, ha estat capaç de votar a favor del golf (fins que em demostrin el contrari, no votar en contra és votar a favor) i després envia un comunicat per dir que «no, jo no ho volia fer, jo no ho pens això, però...». I després, es permeten el luxe de donar consells a partits encara més petits, tractant"los d'utòpics per ser agosarats en matèria ambiental. En definitiva, aquest estiu el Pacte de Progrés complirà el seu tercer any, i hauran estat els tres anys amb més creixement urbanístic de les darreres dècades. Però a més, amb les seves reiterades i patètiques declaracions d'intencions, han aconseguit accelerar el ritme, i que la gent que té interessos urbanístics els vulgui fotre fora. És a dir, no aturen, i els perjudicats per una suposada aturada els volen fotre fora perquè es creuen el seu discurs. Jo crec que el Pacte hauria d'enviar a constructors, promotors i altres organitzacions empresarials les dades dels darrers 3 anys. Els votarien segur. I ara els tocarà la llei de «Cupo"nasso» de Quetglas. Esperem que els altres partits, per una vegada, pugin el llistó.