En política hi ha una màxima que s'ha mantingut inalterable: «Si vols ajornar un problema, crea una comissió». I això és el que ha passat amb l'ecotaxa. És necessari creure que el Govern i els hotelers saben que estan condemnats a entendre's, i per això han creat una comissió-aspirina. En una societat desenvolupada, culta i amb un estès consens social al voltant de la necessitat de construir un país i bastir un autogovern, és difícil capir que els representants legítims del poble es duguin com el ca i el moix amb els dirigents econòmics que controlen el vuitanta per cent del producte interior brut. Només el que és necessari és real, i només és real el que és necessari. I per sobre de l'aplicació de l'ecotaxa el maig o el novembre; per sobre de les formes de pagament i, fins i tot, per sobre d'aquest mateix impost, es troba la necessitat d'estructurar les Balears. Si volem deixar de ser les illes oblidades, si volem que Madrid no ens continuï menyspreant, si volem ser un poble orgullós de si mateix, el pacte entre el Govern i els hotelers ha d'arribar. És indubtable que la xarxa empresarial turística ha de col·laborar de manera important en la defensa del medi ambient. És inqüestionable que sense el seu suport, força i empenta els Cascos i companyia continuaran rient-se d'aquesta terra i li negaran el pa i la sal. Però ho fan i ho faran mentre vegin que som un poble desfet, és a dir, petit. Però quan contemplen com es mouen les burgesies catalana i basca es tornen respectuosos amb els seus pobles i, sovint, fan anques enrere respecte dels seus instints centralistes. L'ecotaxa és necessària, però la concòrdia és vital. Sense concòrdia tornarem a ser allò que voldrien alguns: una colònia enfrontada, ferida i que es mossega a si mateixa per un rosegó.