Llei de contenció del creixement

08/03/02 0:00

Ja fa gairebé dos mesos que el conseller d'Obres Públiques del Govern, Francesc Quetglas, i el responsable d'Ordenació Territorial del Consell de Mallorca, Rafel de Lacy, presentaven públicament un acord sobre mesures de protecció territorial. Una part de l'acord feia referència a normes de caràcter provisional: el Govern deixava decaure la seva moratòria a canvi de la incorporació d'elements de protecció del sòl rústic en la moratòria del Consell. Però la part substancial d'aquell pacte era la referida a la que immediatament es va conèixer com a Llei de quotes, i que més tard s'ha dit que duria el nom de Llei de contenció del creixement. Ni Els Verds ni Esquerra Unida es varen mostrar d'acord amb aquell acord: aquesta llei no podia substituir una reforma en profunditat de les Directrius d'Ordenació Territorial que, a més d'incloure la programació de llicències (aspecte central de la Llei de quotes), havia d'incloure molts d'altres elements que realment ens marcassin el camí d'un model territorial tendent a la sostenibilitat. Per esmentar"ne alguns, podem parlar de restriccions per a la creació de nous sòls urbans i urbanitzables, facilitats per a la desclassificació de sòls urbans i protecció efectiva del sòl rústic. Davant d'aquesta renúncia, l'estratègia dels partits amb més voluntat de protecció del territori va ser, d'una banda, exigir rapidesa i concreció pel que fa a la Llei de contenció del creixement, i d'una altra banda, demanar compromisos clars per a altres lleis que han de completar el nou marc de protecció territorial i ambiental: especialment, Llei del sòl, Llei d'avaluació d'impacte ambiental, i Llei de protecció de la biodiversitat.

Passats aquests (gairebé) dos mesos, encara no s'ha aclarit la primera d'aquestes qüestions: què dirà finalment i quan començarà la tramitació parlamentària de la Llei de contenció del creixement. Hi ha un esborrany que s'ha de polir, evitant els forats i les rebaixes respecte d'allò que es plantejava quan es va fer una proposta de reforma de les DOT. És, sense dubte, la principal qüestió que tenim a l'arena de la nostra vida política del moment. L'aprovació d'aquesta llei no és suficient per fer possible el canvi que les Illes necesiten, però suposaria la introducció d'una línia nova en la protecció del territori: reduir el ritme d'expansió del ciment mitjançant la imposició d'un nombre màxim de llicències que es poden concedir anualment. És una fórmula adequada a la realitat de la pressió urbanística sobre el territori, que ja no és una qüestió d'àrees singulars que s'han de preservar sinó que és una qüestió de paisatge de grues, és a dir, d'impacte global de la construcció sobre els recursos i sobre la qualitat de vida de les persones. La seva aprovació o no serà un element clau per a la valoració global d'aquesta experiència de govern de coalició progressista. Amb una Llei de contenció del creixement sense rebaixes, i amb les altres lleis que l'han de completar, haurà estat una experiència amb mancances i timidesa però, com a mínim, amb un paquet de mesures noves (programació de llicències, legislació ambiental moderna, multiplicació dels espais protegits, ecotaxa) que constitueixen un avanç d'un cert pes a partir del qual continuar en el canvi cap a la sostenibilitat. Sense Llei de contenció del creixement (o amb una llei buida), en canvi, aquesta serà la història d'una expectativa malmenada, una decepció per als que volien canvi vertader, una tudadissa d'un capital d'il·lusió que serà mal de recuperar.