L'enduriment de posicions a Palestina, amb un Estat d'Israel que no vol cedir ni un centímetre en els seus posicionaments, i un poble palestí cada cop més desesperat fa cada vegada més difícil trobar-hi una solució sintètica. Però la pregunta essencial és una altra: interessa ara a Washington i a Tel Aviv un nou acord de pau? L'experiència demostra que tots els que s'han assolit fins ara han acabat trencats i dins una bassa de sang. Cerquen ara això Bush i Sharon? Probablement, no. En temps de la Guerra Freda qualsevol enfrontament estava condemnat a acabar amb una fràgil pau. Ara no. Sembla cada pic més clar que Israel vol una victòria definitiva, a la qual s'està sumant l'opinió pública nord-americana després del desastre de l'11 de setembre. I com pot ser aquesta victòria? Aquesta és la gran pregunta que es fan els nord-americans, conscients que es pot humiliar un poble en una conjutura concreta, però no generació rere generació. Però una cosa és segura: volen acabar amb els atemptats suïcides i volen apagar fer sempre el focus de tensió de Palestina, que és una de les causes fonamentals de la tensió al món àrab. La solució ha de ser molt dura i acceptada pel conjunt del món occidental i també pels països àrabs moderats. Encara és prest per saber quina serà aquesta solució, però el segur és que serà dura i feridora per a molta de gent. Els Estats Units són ara una superpotència ferida després del que passà a les Torres Bessones, però són l'única superpotència existent. No hi ha equilibri de forces antagòniques de potència destructiva semblant, un fet que no es veia al món des de feia 2.000 anys. Vénen temps molt importants i durs per a Palestina. Esperem, però, que la concòrdia sigui superior als desigs de venjança.