Homes i dones de poca fe: si necessitàveu més proves sobre els efectes perversos de l'ecotaxa, ha bastat l'anunci de rendició dissimulada que va fer el president Antich per canviar les pernicioses tendències. I això que hi havia el cap de setmana pel mig que, del contrari, les borses europees haurien acusat la refeta l'endemà de la mostrada de vaselina. No rigueu, que ahir, els europeus atents als nostres moviments, esperaven l'obertura dels parquets per manifestar la confiança cega en un futur sense ecotaxa. Augments importants a les borses de París, Milà, Londres i Francfurt són la demostració fefaent de quant es valoren els petits gests i com són d'importants. I és que no sabem el que ens jugàvem, amb aquesta actitud de la guarda de quiques governamental. Certament, no feia falta tot aquest ritual d'esponera, tant d'esvalot en el galliner per acabar confirmant el que tots sabíem: que el gall és capó, plat preferit dels senyors, quan n'hi havia, i dels propietaris, que els desplaçaren.
Ara, per a «gest petit per a la dona i gran per a la mallorquinitat», el cant de La Balanguera en versió mercat. D'això es tracta, d'arribar a la normalitat del mercat com a conquesta normalitzadora, i deixau-vos d'anàlisis complicades i estudis de conjuntura. «La pàtria serà mercat o no serà», i no és sols un lema publicitari, sinó la més dura de les realitats. En lloc de dur el poble a la música, han decidit dur la música al poble. Així, l'èxtasi patriòtic arribarà el dia que puguem patir l'agressió de La Balanguera sortint pels altaveus a tot volum d'un cotxe menat per un capdefava; normalitzat, però capdefava. I a veure qui diu el contrari i no se sent joiós de tenir un país, encara que sigui ple de capdefava.
Pregunta estúpida: qualcú controla els comptes de la Societat Municipal d'Aparcaments? Una altra pregunta, més estúpida encara: participa, aquesta empresa, de la llei del dèficit zero, bandera dels populars i dogma del seu gurú? Em tem que no a la primera i no a la segona, fins i tot a les terceres que pogués fer en aquest sentit. Al final, el senyor dels anells aconseguirà deixar la ciutat plena de forats, com ja assajà a IFEBAL. D'aquella experiència també en repetirà el final: la desaparició, en aquest cas, de la ciutat antiga, la tradició i la cultura, en nom de la bona gestió.
A més del dia festiu, actes en les ambaixades, altres recepcions oficials i, pot ser, una desfilada militar, amb quins altres actes celebren, els països «normals», la seva festa nacional? Perdó, m'oblidava que aquest no és un país «normal», sinó l'hereu acomplexat dels temps del pa i circ.
