L'actitud de certs polítics quant a la coherència de les seves manifestacions i actuacions s'ha de qualificar com a mínim de sorprenent. El que m'ha fet reflexionar sobre aquest tema ha estat el sobtat canvi del PSOE en el debat que ha tengut lloc al Parlament Europeu sobre la gestió de l'aigua en general i el Pla Hidrològic espanyol (PHN) en particular. Resulta que els socialistes fins ara s'havien caracteritzat per una oposició frontal al transvasament d'aigua del riu Ebre i a altres actuacions previstes en aquest pla. L'argument més repetit ha estat el de la manca de sostenibilitat i el perjudici que ocasionaria al medi ambient la seva posada en pràctica. Sembla que es tracta d'una opinió bastant fonamentada, ja que els mateixos tècnics de Medi Ambient han emesos informes desfavorables. Com que el Partit Popular disposa de la majoria a l'Estat, els socialistes veren com a única possibilitat per aturar el PHN aconseguir el rebuig de les institucions europees. Per això instaren el Partit Socialista Europeu, del qual en formen part, a presentar un conjunt d'esmenes per denunciar, en primer lloc, la proliferació de projectes insostenibles de gestió de l'aigua a Europa i demanar que no siguin finançats per la Unió Europea. I en segon, per concretar que el PHN n'és un d'ells. Aquestes esmenes foren aprovades per la comissió de Medi Ambient però, quan es dugueren a la plenària, foren rebutjades gràcies a la divisió dels socialistes espanyols, que votaren majoritàriament en contra, excepte alguns que s'abstingueren i els tres representants del PSC que foren els únics que mantengueren la coherència amb la postura inicial del seu grup.
Què ha passat, em deman, per produir-se aquest gir de cent vuitanta graus? Després d'haver seguit el dia a dia del tema crec que l'única explicació possible s'ha de cercar en motius estrictament electoralistes. Quan els socialistes varen anunciar que traslladaven la lluita contra el PHN al Parlament Europeu, el Partit Popular tot d'una els va acusar de deslleialtat patriòtica, ja que aquest fet podria provocar la pèrdua de molts de milions d'euros per part de l'Estat Espanyol si s'hagués aprovat el darrer punt de l'esmena, perquè hi havia moltes probabilitats que la Comissió Europea decidís no donar doblers al Govern de Madrid per a les obres previstes al PHN. Se veu que aquests retrets, apel·lant a l'alineació patriòtico"nacionalista i no a la ideològica han tengut els efectes desitjats pels populars i en els eurodiputats dels PSOE ha pesat més la E que no la S, pensant que és el que els hi demana la majoria de l'opinió pública. Però això no ens ha de sorprendre, no és la primera vegada i, possiblement, tampoc no serà la darrera.
La reflexió que haurien de fer,emperò, és la següent: si estan tan segurs que el PHN és insostenible i que la seva aplicació ha de ser perjudicial per totes les terres de l'Ebre, han de posar el seu granet d'arena perquè arribin doblers per poder executar tal malifeta? Ho és que no ho tenen tan clar? El Govern Balear en un cas semblant ha estat molt més coherent: considera que la construcció d'autopistes és dolenta per Mallorca i no es doblega davant el xantatge del Ministerio de Fomento que només si les accepten vol retornar-nos els doblers que ens calen per a dur a terme el Pla de Carreteres. Uns doblers, tot s'ha de dir, que els ciutadans de les Illes Balears ja hem pagat amb escreix.
