Europa i Palestina

04/03/02 0:00

La moderació dels laboristes israelians, amb Simon Peres al capdavant, a hores d'ara ja ha perdut fins i tot el seu valor testimonial. De fet, s'han convertit en còmplices de la que en aquests moments figura entre les forces més reaccionàries i generadores de més barbàrie en el món. El nom d'Ariel Sharon ja està associat per sempre més a aquesta força, en la qual conflueixen alguns dels mètodes de què ha estat víctima el poble jueu al llarg de la història, el factor humà en el seu vessant de major iniquitat "la seva guerra particular contra Arafat", la falta de respecte a l'opinió internacional, el fanatisme i la ceguesa política de qui creu que només l'extermini de l'adversari conduirà a la pau.

Per desenvolupar la seva estratègia de mort i destrucció, compta amb el suport de qui segurament ha esdevingut el líder més perillós del mapa polític internacional, el president Bush, qui, en el moment de començar la seva caça demencial de les forces del mal, va al·ludir a la necessitat d'un Estat palestí independent. Sense molestar-se a rectificar per la via de la dialèctica, ha optat per la via dels fets, donant suport explícitament o implícitament, segons la brutalitat de les manifestacions del terrorisme de l'Estat israelià, a la política d'extermini genocida aplicada per Sharon.

I tanmateix és la tebior de l'actitud europea allò que més pot doldre les consciències dels ciutadans d'aquest espai polític, que tan sovint s'autoproclama portador dels valors humans i culturals que solem associar als drets dels pobles i de les persones, a la defensa dels oprimits i a la recerca de la justícia. En la seva propensió a l'autocomplaença rau l'inventari de debilitats, complicitats i mesquineses dels governs europeus, que no han volgut assumir un protagonisme real en la mediació de conflictes com el de Palestina, tot i les responsabilitats històriques que alguns estats semblen haver oblidat. Les declaracions de bones intencions, les peticions adreçades a qui només coneix el llenguatge de la destrucció, no són més que coartades patètiques per simular un compromís que, en tant que implica un posicionament enfront dels interessos dels EUA, els governs europeus no volen assumir.