Ja és ben lamentable que, justament la setmana que celebram l'aniversari de l'Estatut, alguns Grups parlamentaris ens hagin donat proves tan evidents que encara no ha arribat a la majoria d'edat. Passi que el Grup d'UM hagi dit que no estava d'acord amb una proposta, i en canvi hi hagi votat a favor, perquè a vegades això en política és inevitable. L'error d'UM és pensar que un parc natural no ha de contenir finques privades, quan la realitat de la immensa majoria de parcs naturals, almanco els europeus, és que no sols hi ha finques privades, sinó pobles sencers, que per cert en gran part deuen al parc natural el seu renaixement econòmic. Però la senyora Munar tenia raó quan deia que la intenció del PP presentant una Proposició No de Llei en el sentit que no s'incloguin finques particulars en el Parc Natural de Llevant no era donar solució als problemes (si és que en tenen, perquè jo bé voldria plorar amb els seus ulls!) dels propietaris de finques incloses en el parc, sinó dividir UM per desestabilitzar el Pacte de Progrés. Per tant, votar a favor de la Proposició era fer-li el joc al PP. I quan la senyora Maria Salom del PP diu que els propietaris, pobrets, no podran posar música, un ja no sap si ha de riure o ha de plorar. Allà on UM és incongruent, en canvi, és en el tema del casal que el Conseller de Medi Ambient del CIM, senyor Miquel Àngel Borràs, es construeix damunt un penyasegat de la vall de Superna, i quan li retreuen que això està expressament prohibit per la Llei que ell té l'obligació de fer complir, respon que aquest és un criteri subjectiu que cada u pot interpretar al seu gust. De fet, el casal constitueix un atemptat paisatgístic de primera magnitud, i per tant, la conseqüència lògica seria que l'autor de l'atemptat dimitís del seu càrrec, ja que ha quedat políticament i èticament desautoritzat per a exercir-lo. Però tornem als despropòsits del Parlament: Quan el PP exigeix que el Conseller de Turisme assumeixi responsabilitats per la disminució de turistes, s'ha de suposar que prest demanarà que el Conseller d'Agricultura dimitesqui per la disminució de la pluja, amb l'única diferència que en aquest cas el culpable seria Sant Pere, i en el del turisme ho són els terroristes de Bin Laden, que amb el seu atemptat a Nova York han provocat un encariment considerable dels viatges i una psicosi d'inseguretat que fa que molta gent no surti del seu país per fer vacances. Perquè supòs que ja ningú s'atreveix a dir que la culpa sigui d'una ecotaxa que encara no s'ha començat a cobrar, ni s'haurà començat a cobrar per Pasco, quan els hotelers esperen la pitjor ocupació des de fa no sé quants d'anys. Però tot això forma part de l'altre despropòsit, que és la tàctica cada vegada més evident del PP de crear crispació. Certament el President del Parlament els facilita les coses quan amonesta tot el Grup Parlamentari perquè ha fet potadetes. Aquesta serà una actitud infantil, però és corrent a tots els Parlaments del món. Molt pitjor és que un Grup Parlamentari esbronqui el President i amenaci de votar, si no es retira l'amonestació, en contra d'una proposta que ja havien anunciat que acceptaven. I molt pitjor és que un Diputat (o Diputada), des de la tribuna d'oradors, llanci insults o acusacions gravíssimes indemostrades contra els contraris polítics, sense que el President ni tan sols li cridi l'atenció. Basta llegir el Diari de Sessions per comprovar que a vegades s'utilitza un llenguatge bastant barroer, que no té res a veure amb la subtilitat d'una desqualificació intel·ligentment construïda, característica d'un bon orador. I certament resulta preocupant veure la impunitat amb què s'acusa un Conseller de mentir, demostrant així un total desconeixement de la gravetat que suposa i de les conseqüències que s'haurien de derivar del fet que un Conseller digués mentides al Parlament. Dins el Grup Parlamentari del PP hi ha persones amb prou experiència i seny per saber que aquesta no és la manera d'incrementar el prestigi i la dignitat del Parlament. Però sembla evident que no tenen l'autoritat necessària per posar a retxa els companys que el volen convertir en una discussió de cafè, i que per tant els despropòsits continuaran. Per començar, la setmana vinent va a debat una Proposició No de Llei del PP reprovant el fet que no hi hagi cap menorquí en el Consell de Govern de les Illes Balears. Després de quasi vint anys, segueixen ancorats en el cantonalisme més estúpid i donant peixet a la demagògia «cartagenera» més primitiva i execrable! Definitivament, de majoria d'edat de l'Estatut, res de res.