La desclassificació de nombroses cintes enregistrades a la Casa Blanca durant la negra etapa de Richard Nixon aporten dades que posen els pèls de punta. El president destituït per l'escàndol Watergate el 1974 volia, dos anys abans, llançar la bomba atòmica sobre el Vietnam del nord, posant el món a les portes de la destrucció massiva. La conversa que mantingué amb el seu secretari d'Estat, Henry Kissinger, en què aquest li diu que no ho faci, constitueix un document de primera magnitud i avalaria la tesi que Kissinger seria el «gargamella profunda» que denuncià l'escàndol d'espionatge del partit demòcrata al Washington Post i que acabaria amb la presidència de Nixon. Escoltar la veu retallada de Kissinger demanant al seu president que no llanci la bomba avala la teoria que el secretari d'Estat es trobàs en aquells moments en contacte amb periodistes per fer el llit al llogater de la Casa Blanca.
Però una altra cosa més actual preocupa molt més: és l'administració Bush la que ha donat llum verda a la publicació d'aquestes cintes. Per què Bush està tan interessat que se sàpiga que un altre president volia llançar la bomba atòmica? És que ell té idees semblants? És que vol sondejar la seva opinió pública sobre aquesta possibilitat, conscient com és de la manca de memòria de molta de gent, que pensa més en revenges i atacs en comptes de comprendre que els efectes de Vietnam i el Watergate s'arrosseguen fins avui dia?
