Si Itàlia és un exemple de com es rebran arreu d'Europa les tesis sobre el futur de la Unió, ho tenim clar. Ara debaten si aquesta facilitat amb què les autoritats europees passen per sobre els caps dels jutges italians és el que volen. Personatges com Umberto Bossi, un que ha lluitat molt per marcar i mantenir les diferències entre la Itàlia del nord i la Itàlia del sud, diu que és el moment de lluitar per les diferències italianes dins Europa. Bossi no vol que Europa dicti ordres de captura contra gent que viu a Itàlia sense que les hagi d'aprovar un jutge que manifesti tota la italianitat que Bossi voldria, i que naturalment manifestaria, segons ell, en el cas que sigui de la terra i tengui el passaport indicat. Però tindrà dificultats Bossi per demostrar que el seu interès no és fer parts i quarts en l'aplicació de la justícia i per convèncer tothom que les diferències que defensa no són simplement una forma molt italiana de favoritisme envers els que es tenen més a prop. Així no es construeix Europa.