Els gal·lesos no se'n poden avenir. Ahir la UE dictava que un porro pot ser de dues categories, una amb un diàmetre mínim de vuit mil·límetres i l'altra d'un mínim d'un centímetre. Un porro, diu la norma, té les fulles tallades rectes i, difícil d'imaginar, molt menys produir, no té terra entre les fulles. El porro, per merèixer-ne el nom, ha de ser blanc en almenys una quarta part de la seva longitud, diu Brussel·les. Si no compleix aquestes normes, no es pot vendre com a porro a Europa. És d'aquelles normes que fan riure i plorar al mateix temps. I a Gal·les fa ràbia. El porro és el seu símbol nacional, i els gal·lesos estan més que indignats que els buròcrates presumeixin de dir-los com ha de ser allò que representa l'essència de la seva nació. Des de fa anys els gal·lesos es posen porros al plat, al gerro i al capell el dia de St. Patrick, el primer de març... ahir, justament el dia que la UE publicava la seva norma irrisòria. Aquesta és una norma que els gal·lesos, per comencar, fan comptes ignorar.