Ai, filleta meva! ja hi tornam a ser! Ben falaguers que vingueren els bombers i ben deixondits i amb quatre llongos que feren sa feina. Però... es matins m'aixec i què veig, reina meva? Ací i allà, assuquines, i a tot arreu, soques, branques i rabasses tretes i tomades de manera que per damunt sa meva partió sembla que ha passat un regiment de talibans en lloc d'un fibló. N'hi ha tantes que no sé com en sortiré jo tot sol. Som un homo feble i esbravonat, tot solet no assoliré res, llevat d'una trencadura, qui s'ho en durà, brotet d'alfabeguera? Perquè hi ha tanta de feina i tot tan escampat per terra que si això es perllonga no sortirà brot, ni cuc, ni herba de sota.
Tu sempre has estat bona al·lota per mi, mocadoret dels meus ulls. Així, doncs, et deman i et prec que diguis als homos d'ICONA o de SEPRONA, que passin per ca nostra (polígon 24, Parcel·la 300) i se'n duguin tot aquest llenyam, perquè jo tot sol mai no podré desfer-me'n. No és per bravejar de llest, però pens que es doblers de s'ECOTAXA podrien servir per minvar es matx que mos va fer es fibló de novembre. Preniu només com a suggeriment, malgrat jo tengui un foradí on altres tenen eima.
Si m'escoltes i els m'envies et promet que t'enviaré un paneret de figues primerenques. Perquè tu ets per mi com una suau remor d'estiu que m'enfila cap amunt. Te'n recordaràs d'es meu prec, princesa? Res pus per avui, estimadeta. Em comanaràs molt als teus cavallers de TAULA INSULAR i, a tu, que Déu et guard de perill. Es teu betzol.
