Ian McMillan ha estat contractat per la policia del comtat de Humberside (Regne Unit) perquè reciti versos al personal mentre, divendres a vespre, patrulla pels carrers. Així, entre poemes, rimes i versos lliures, els responsables de la iniciativa creuen que aconseguiran un doble objectiu. D'una banda, entretenir els policies mentre mantenen la sempre desagraïda i solitària tasca de mantenir l'ordre públic. De l'altra, com que se suposa que els funcionaris estaran relaxats gràcies al rapsode i la seva antologia poètica, s'establiran millors relacions i més bona sintonia entre l'autoritat i la població. Vaja, que hi haurà més bon «rollo», que dirien a TV3.
Ara, quan cada cosa per insignificant que sembli és estudiada des de tots els punts de vista, per grups de sociòlegs, antropòlegs culturals o de simples doctorands, seria una llàstima que una iniciativa com aquesta no fos objecte d'un seguiment dia a dia i ben detallat.
Confés que des que vaig llegir la notícia, he fet un munt de cabòries sobre els possibles desenvolupaments i resultats d'aquesta iniciativa. També m'han sorgit algunes preguntes tan ingènues com: Com es recita un poema a un policia? Com es recita el mateix poema a un delinqüent? En fi, si Gabriel Celaya, en un poema que musicà Paco Ibáñez, invocava la «poesía para el pobre, poesía necesaria como el pan de cada día», és ben segur que no havia arribat a pensar mai que la utilitat que reclamava per a la poesia pogués arribar, amb el temps, a uns racons tan obscurs com la quotidianitat de la policia. No sé si aquest nou ús dels versos té un significat esperançador o devastador. La resposta depèn de molts de factors i de moltes de circumstàncies. Però si ara la policia local de Palma feia seva aquesta iniciativa, en podríem fer un seguiment de prop. A més, aquest episodi donaria lloc a la contractació d'un assessor en matèria poètico-policial (Ei! Me postul!) i a la d'un rapsode. Aquí ja no sabria qui aconsellar, perquè na Catalina Valls no crec que estigui en condicions d'anar fent rondes nocturnes tot recitant la Colcada a dos municipals mostatxuts, entestats a no passar pels llocs on saben que hi ha conflictes.
