algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 11°
15°

Asfíxia

Un cambrer de temporada amb aires de macarró de Miami, amb espardenyes esportives i xandall incorporat, compixa la paret del safareig, mentre la seva dona i els al·lots omplen la borsa de Decatlon, que és més gran i resistent que les d'Alcampo, de taronges. L'amo els hi troba i retreu a la dona l'exemple de robatorum que donen als infants. Ho entén perfectament, però exigeix que li parli «en cristiano». El pinxo foraster s'acosta a l'escena i diu que, cercant espàrecs els ha vengut de gust menjar una taronja, asseient-se al lluent capó del cotxe, i que no hi ha per tant per dues taronges d'en terra, que tots els mallorquins són iguals: malfeiners i envejosos que planyen el menjar als «peninsulars». L'amo del tarongerar, astorat, apunta amb el dit la borsa plena i li diu que dues de les seves taronges no fan tant d'embalum. Amb la cigarreta penjant al costat dret dels llavis i les mans a les butxaques, qui s'ha cercat l'excusa de cercar espàrecs per fer anar a robar la dona i els fills, acusa amb l'ull esquerre mig obert el desgraciat d'escridassar una dona i dos infants que han sortit al camp a passar el diumenge. L'amo no dóna crèdit a l'evolució dels lladregots «domingueros». Però la misèria, a més del Guantánamo televisat i a l'Auschwitz de la història arriba fins aquest paradís de guia turística ple de desarrelats. Dimarts passat, dos lladregots amb furgoneta robaven una paret del Camí de Pedàs de Binissalem, sense nocturnitat, sense alevosia i, quasi, sense delicte. És incomprensible tanta vexació sense que véngui al cap Hernán Cortés, el dret de conquesta, una mare que mata els fills perquè «eran míos», i tantes altres historietes espanyoles. Hi ha disputes que ni valen un velló. Contar-les, diguin el que diguin tots quan pretenen pujar al carro dels vencedors, és fer evident que Espanya transita per la televisió i per les terres mallorquines amb la mateixa solemne placidesa que passegen els peixos de colors dins una peixera. No saben que l'oxigen s'acaba ni l'ecotaxa que fa tants d'anys venim pagant, aguantant-los.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.