La disciplina com a igualtat de la llei

Ara que, a la fi, tenim en marxa la redacció del Pla Territorial Insular (PTI), durant tants de lustres demanat i anorreat, sona l'hora de lluitar contra la impunitat. Cal frenar de debò certes proliferacions desbocades que vénen de lluny. Però açò, si hom aspira a recol·lectar uns grams d'èxit, no es podrà pas fer des de «dins», des de l'interior de la cuina dels propis ajuntaments. El problema, modestament, em sembla tan desproporcionat i crescut, que calen solucions que superin les expressions de bona voluntat individual dels mateixos ajuntaments. Més aviat, s'imposa arbitrar una unitat administrativa i sancionadora de caràcter supramunicipal, capaç de fer valer la llei i, en un primer moment, d'inspirar entre la gent el respecte a la legalitat que, avui per avui, certs ajuntaments han contribuït a malmetre. La indisciplina, en alguns casos rebecs, és tan repatània, tan antiga, que ja no la podem combatre només amb l'acció de simples inspectors locals, ans requerim d'una autèntica policia urbanística insular. I no em referesc a un cos uniformat, ni fer-hi prop! Simplement parl d'un cos d'inspecció fort, no sotmès a cap forma de «veïnatge» condescendent i poc incisiu. Si no és per la via de la severitat administrativa, la sensació d'impunitat romandrà instal·lada en la consciència popular durant temps i temps.

A les nostres illes, com pot fàcilment constatar qualsevulla amb ulls a la cara, hem sofert de forma boja i especuladora l'ocupació del paisatge de costa "vull dir l'encimentació més bèstia del litoral. És cert que, al capdavall, açò ens ha donat pa i bons nivells de renda per càpita "la pura estadística del desenvolupament. Hem parat, també, la sagnia de l'emigració, que és la forma més lenta i depauperant "una mena de literal tortura xinesa" d'acabar amb la història d'un poble. Però, tanmateix, pens que aquests efectes lamentables no han estat els únics de la febre urbanística amb què s'ha acompanyat el benestar. La petita indisciplina de l'hortal; les segregacions de finques per oferir parcel·lacions a residents autòctons que somniaven amb un hort de lletugues, pebres, tomàtics i fesols collits de pròpia mà "vull dir aquella mena de reforma agrària per vies bàrbares; la piscina que nasqué safareig; la caseta d'eines que, de la nit al dia, esdevingué palauet rural; la terrassa que hom tancà per fer créixer el salonet de les visites, sense passar pel registre municipal de llicències, etc., etc., constitueixen el reguitzell terrible del descontrol a què el territori ha estat sotmès en els darrers vint anys. Al terme de Ciutadella, d'una extensió igual a un terç de la superfície total de Menorca, hi ha devers 700 expedients d'indisciplina oberts. Tres-cents provenen del mandat de 1995-99, i els altres, de l'actual. Que aquesta administració es troba literalment desbordada, com també Sant Lluís i altres municipis, em sembla una realitat incontrovertible.

Esquerra de Menorca ja s'ha avançat a les prioritats dels programes electorals per a 2003, i ha vinculat l'eventual renovació de la majoria de progrés en el Consell Insular a l'acceptació d'un compromís de creació del servei mancomunat de disciplina. La mesura em sembla, a parer meu, perfectament adequada. La peremptorietat fa que cap partit s'hi hagués de desentendre. Restituir l'imperi de la llei és, en aquest matèria, una obligació de bona conducta democràtica, en la mesura en què restitueix la disciplina com a mostra de la igualtat de les lleis. És a dir, que tots som iguals davant la llei.