Un nou accés de follia del PP

Fa ja unes quantes setmanes, el PP de Balears, per boca del seu president senyor Matas, va sorprendre el personal acusant la Caixa de Balears Sa Nostra d'estar polititzada. L'acusació es va formular en un context que no permetia esperar res de semblant, i potser per això les reaccions que va provocar no varen esser massa enèrgiques. Sens dubte es va pensar que allò era un exercici més de la demagògia pepera, sense més conseqüències. Però les ha tengudes, i molt greus. Ara s'ha posat de manifest que responia a una estratègia destinada a pressionar el president de Sa Nostra, senyor Miquel Capellà. La pressió ha seguit fins a fer-se insuportable, i el senyor Capellà ha acabat dimitint del seu càrrec. No faré aquí relació dels mèrits del senyor Capellà, primer perquè no m'agrada fer panegírics, i segon perquè ell no els necessita. Però sí que, sense desmerèixer cap dels seus predecessors ni excloure la possibilitat que el seu successor sigui també una persona de mèrit, crec obligat dir que el senyor Capellà, a més d'esser un home d'una categoria humana i intel·lectual poc freqüents, té una qualitat importantíssima, imprescindible per ocupar amb credibilitat la presidència de Sa Nostra: El senyor Capellà té les idees molt clares sobre el paper que ha de jugar la Caixa d'Estalvis de Balears a les nostres illes, i té sobretot el sentit de l'equilibri i la mesura que es necessita per jugar-lo amb encert i profit per a la nostra societat. Sens dubte és això el que l'ha fet sentir-se identificat amb l'essència de les Caixes d'Estalvis tal com s'entenen a Europa, fins al punt d'esser elegit president de la Confederació Europea de Caixes d'Estalvis, càrrec que ara sens dubte també haurà de deixar. Com que això és així, resulta obligat demanar al PP una explicació ben documentada dels motius del seu atac a un dels pocs illencs que ocupava un càrrec de prestigi a nivell europeu. No basta de cap manera la simple i barroera acusació de politització de l'entitat, sense donar més detalls. Els dipositants de Sa Nostra, i la societat illenca en general, tenim dret a saber els vertaders mòbils de l'actuació del PP, però crec que no els sabrem, perquè l'intent d'explicar-los posaria de manifest la seva absoluta buidor i inconsistència. Jo, en tot cas, no crec que ningú pugui dubtar que el senyor Capellà reuneix totes les condicions que ha de tenir un bon president de Sa Nostra. Per tant, fins i tot suposant que es trobi un successor que també les reuneixi, cosa òbviament possible, la pregunta que s'imposa és per què el PP ha d'anar a cercar na Maria per sa cuina, si ja teníem la persona adient en el lloc adequat. Com a única explicació, només queda constatar amb preocupació que el PP segueix entossudit a crear crispació dins la nostra societat, perquè considera que això li pot donar rèdits electorals. Sincerament, crec que s'equivoca, i en tot cas desig que s'equivoqui, perquè seria molt greu que una actitud així doni resultats electorals positius. Però molt més m'estimaria que canviàs radicalment d'actitud. Perquè la crispació que estic denunciant ja es posarà de manifest a l'hora de cercar el successor. El senyor Capellà diu que ha dimitit perquè considera que no és el president de consens que Sa Nostra necessita. Però, com és possible establir un consens amb un PP que només cerca la confrontació, i que fa pensar que les condicions que espera de la persona elegida seran necessàriament inacceptables pel conjunt de les persones i institucions amb les quals s'ha d'establir el consens? Per això crec que el PP hauria de canviar d'actitud. Ja són massa errors els que ha comesos, alguns d'ells tan cars com el de rebutjar l'oferta de la senyora Jill Sander de comprar i restaurar Raixa amb el compromís notarial de deixar-la, a la seva mort, en donació al Consell Insular de Mallorca. El senyor Matas, que malauradament ha arrossegat en aquest cas la senyora Munar, no sols s'ha estimat més malbaratar 1.400 milions de pessetes dels ciutadans, sinó que ha tengut el mal gust de fotografiar-se a Raixa en unes actituds que fan sentir vergonya aliena, i que corroboren la convicció que aquí només s'ha tractat d'una caríssima operació d'imatge. Com que la nostra societat segueix alienada, això no li ha suposat al PP el rebuig unànime i enèrgic que mereix. Però s'equivoca si confon aquesta passivitat amb una aprovació. Aquí l'únic que augmenta cada dia és la frustració. I una societat frustrada no es guanya amb bruscs accessos de follia com els que el PP de Balears sofreix darrerament.