Les dades del Govern balear semblen clares: enguany tornarà a pujar l'atur a les Illes. No d'una manera important, però sí suficientment indicativa de la tendència perquè els poders públics s'hagin de preocupar. L'increment del nombre de persones sense feina és la pitjor notícia per a qualsevol societat, però encara més per a un arxipèlag, on es fa molt més difícil la mobilitat de la força de treball. I si a això afegim que en el darrer lustre l'allau d'immigrants ha estat impressionant, és lògic que s'encengui la llum vermella als primers indicis. L'experiència ens ensenya que la gent que arriba a les Balears difícilment les vol abandonar després, quan s'acaba la punta més alta del cicle econòmic. Per tant, haurà de ser l'autogovern, ara amb amplíssimes competències en matèria laboral, el que haurà d'actuar. I la resposta només ha de ser una: cercar la màxima formació per als que han quedat sense feina i esperar la recuperació. La millora dels nostres treballadors és una eina fonamental de la integració social i, també, de la vertebració del país. Cal ser pacients davant aquest increment de l'atur, però no es pot perdre l'oportunitat de fer ara una bona tasca. Per a les Balears i la seva potent economia el més perillós són segments marginals. Això és el que s'ha d'evitar.