nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 12°
13°

De la branca

Per si hi hagués dubte sobre el concepte de cultura que irradia el govern del senyor Aznar (que els «escolans» de per aquí calquen al mil·límetre), basta fer una ullada als reportatges sobre els funerals dels dos grans homes de la cultura morts aquests dies. Ministres de la branca, de donar branca i de la mateixa branca, competiren per aparèixer vora les despulles de Camilo José Cela, en un acte llunyà al caràcter humà, de compartir dol, que se li suposa i la família "la de veritat" cerca en els ulls i la pell de qui els envolta. A Adolfo Marsillach l'acomiadaren els seus "potser en això s'assemblen els dos actes", per deixar clar que la senyora Del Castillo no és la ministra de Cultura de tots. On és el sentit d'Estat, la lleialtat institucional, la pluralitat i altres arcaismes per l'estil?

Hem tornat a les dues espanyes en versió modernitzada, feta a mida d'aquest partit amb vocació d'únic. Perquè ara no hi ha pobres i rics, dretes i esquerres, liberals i conservadors, nord i sud, centre i perifèria... bé, sí que hi ha de tot això i a més es mantenen les diferències; el que passa és que el referent únic és el PP del senyor Aznar. Ara hi ha PP i la resta és anti-Espanya. Per a molts ja ens està bé, però m'agradaria saber com s'ho prenen aquells que, en la seva innocència, volien ser espanyols i d'esquerres, espanyols i diversos, espanyols i tolerants... Curiós quefer els ha caigut a tots els que volien saber-se espanyols sense sentir-se peperos.

A mi m'agraden els pins de la plaça de la Porta de Santa Catalina, ja ho sabeu, i per això estic content amb el que sembla que serà la seva salvació a mans de la Conselleria de Medi Ambient. Però em queda el dubte, un estrany dubte: en el fons de la meva anàlisi sempre vaig pensar que aquella malifeta tenia poc a veure amb el «problema» del trànsit "creava dues-centes places i en prohibia 50 en el carrer" i molt amb un joc d'estratègia maquinat per l'home que sap el que costa cada un dels vots. Després de mogudes i remogudes d'un sector de la ciutadania, presentar un projecte estrella i llavors retirar-lo per «escrupolós» respecte a la història, era una bona jugada. No sé "ni sabré mai" si jo havia maquinat més que el maquinador, però em queda el dubte, per una banda, i els arguments que el sustenten "la provocació d'unes màquines sense pla d'excavació ni projecte d'obra, la previsible contestació del barri...", per l'altra.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.