El Pacte de Progrés aprovà ahir en el ple del Consell Insular la moratòria urbanística de manera definitiva i fins que no estigui aprovat el pla territorial de Mallorca. Aquesta decisió és fruit de l'acord de tots els partits del Pacte de Progrés i constitueix una notable passa endavant per ordenar l'expansió del ciment i l'imparable consum de territori que ha patit l'Illa en les darreres quatre dècades. Després, ja amb les línies generals marcades per l'aprovació d'ahir, arribarà el pla territorial, que té com a objectiu assolir a la fi una de les grans aspiracions de la societat balear des dels inicis de l'autogovern, ara fa gairebé vint anys: ordenar el territori de manera definitiva i poder llegar a les generacions futures una Mallorca digna de ser viscuda.
És una pena que no hi hagi consens amb el PP, perquè un objectiu d'aquesta importància necessita el suport de tots. Però el més important ara és tirar endavant el pla territorial, una eina que, amb tota seguretat, serà aplaudida pels conservadors del futur. És dur haver-ho d'admetre, però fins ara els diferents municipis han fet la seva en matèria urbanística sense que ni les denúncies públiques, ni les iniciatives públiques preses fins ara no ho hagin pogut evitar, almanco de manera efectiva. Ja havíem viscut altres moratòries, i anuncis sovint altisonants dels polítics, però després els ciutadans veien la realitat: grues pertot arreu i construccions, sovint feridores, fins i tot devora la costa. I tot això unit a un imparable creixement de la població. La situació ja està arribant a límits d'insuportabilitat en segons quines zones. En aquest sentit, està bé que la moratòria del CIM tengui previstes àrees de creixement com són Inca i Manacor, destinades a ser les altres dues ciutats importants de Mallorca i a compensar la macrocefàlia de Palma. Però allò essencial és entendre que s'han acabat per sempre els desastres, que la costa és el pa del present i del futur, i que l'Illa ha de frenar un increment demogràfic que ens du de manera imparable a quasi la hongkonització en qüestió de poques dècades si el futur pla territorial no és efectiu.
