Que Aznar juga a fer d'Espanya allò que entén per un estat modern "un aggiornamento polític a la francesa", és una estratègia manifesta d'orgull patri. I s'ha de reconèixer que se n'està sortint molt bé. Això és un gran repte per als qui creuen tot el contrari, els qui no combreguen amb un model centralista i critiquen la involució que aporta en un estat d'autonomies que apunta tímidament al model federal, més ajustat amb una doctrina de la modernitat a la qual ha de tendir la UE. Entre ells, hi ha el Pacte de Progrés encapçalat per Antich. El president té a la mà prou eines per posar de manifest una alternativa al model d'Aznar. La seva responsabilitat rau a iniciarlo des del fons i no des de la forma. Amb les competències de sanitat transferides i amb l'aplicació de l'ecotaxa, Antich ha de dur a la pràctica, tant com li sigui possible, no només una manera diferent de governar sinó també el seu model d'estat a petita escala. Té l'oportunitat històrica de fer visible i palpable un model de gestió administrativa moderna i de qualitat, diferenciada del model caduc que ha estat reproduït fins ara al nivell autonòmic i que es pretén més modern que mai. No ho ha fet i en el que resta de legislatura difícilment podrà assolir-ho, però és una línia de disseny polític que com a mínim ha d'iniciar si vol fer creïble que representa una cosa diferent d'Aznar i si vol legitimar la sinceritat de la seva proposta autonomista. Si renova el càrrec, ho tindrà més fàcil, sempre i quan basi l'acció política en una acurada selecció de personal, com més allunyada del clientelisme partidista millor i sense perdre de vista un progressiu enfortiment dels factors identitaris del projecte que defensa.