El PSM, EU i Els Verds de Mallorca són el trio lá-lá-lá en el Pacte de Progrés com ha quedat clar en l'acord urbanístic entre UM i PSIB. Aquest dos són els intèrprets, els que «canten» allò que volen, quan i on. Els altres tres són purs comparses. Els fan de coro. Són part de l'escenografia dels dos importants els quals, quan tenen la «cançó» decidida, li ho comuniquen al PSM. Amb els altres, ni això. /// El PSM potser sigui dels tres l'únic que n'ha estat sempre perfectament conscient de la seva situació i actua en conseqüència. Els de Mateu Morro tenen càrrecs en el Consell i en el Govern, així que el que han de fer, i això és l'objectiu únic de tota la legislatura, és nedar i guardar la roba a les dues voreres del riu institucional. I mira que és difícil, tal cosa. Però se n'estan sortint. L'únic que volen és que res no se trenqui, i si hi ha tensions allunyar-se d'elles com més millor... i qui dia passa any empeny. S'ho mengen tot, sovint amb ràbia, però des de l'inici són conscients del «poc o cap marge que tenim... ara» (paraules d'un important dirigent d'aquest partit dites al supra-signant el passat mes de novembre, durant un dinar, avaluant la situació general del PSM en relació a tot el Pacte). Així les coses, el PSM, efectivament, l'únic que fa des d'un any després d'iniciada la legislatura és mantenir-se i anar apuntant els greuges que ells entenen producte d'un pacte general molt mal fet (del qual no en defugen la pròpia responsabilitat, tot i que només ho reconeixen privadament) que de cap manera estan disposats a repetir. Per això van anotant tot el que no els agrada. Per, arribat el cas d'un possible nou pacte el 2003, posar el «quadern de queixes» sobre la taula i dir"los a Antich i Munar que per això no hi tornaran passar, si tenen força per poder dir-ho, clar, i que si no s'hi avenen, els altres dos, idò... Per tant, com a component del trio lá-lá-lá, el PSM manté coherència i la seva actitud en això del pacte urbanístic PSIB-UM no és res de nou. // Pel que fa a EU com a Els Verds-Mallorca semblen haver despert, ara, del somni. Se pensaven ésser un contrapès d'UM davant del PSIB i que Antich els valorava en el que valien. I el que se pensaven valer era com a excusa tàctica d'Antich per anar aplacant UM. I estaven contents que fos així, perquè, deien, mentre el president els usàs d'aquesta manera, ells marcaven una orientació esquerrano-verda del Pacte bastant considerable, dins les possibilitats reals que hi havia. Ara s'han adonat de l'engany. El mes d'octubre passat, dos importants dirigents d'aquesta coalició reuniren tres periodistes a dinar, un servidor entre ells. Se parlà del possible pacte urbanístic. Un dels periodistes digué que li semblava que existia un pacte tàcit (de fet no li ho semblava, clar: ho sabia) entre PSIB i UM, fet després del desastre del setembre, per obviar-los en la qüestió del l'acord urbanístic. Un dels polítics, amb certa suficiència cap a l'interlocutor perquè, devia pensar ell, sabia molt més que no el periodista, contestà que d'això res de res, que tal pacte no existia perquè el mateix Francesc Antich li havia donat seguretats al respecte, i que, a més, en l'hipotètic cas que així fos, ell, que valorava per sobre de tot el Pacte general, no tendria dubtes que hauria arribat el cas de trencar-lo, «perquè tot té un límit». Un altre periodista demanà quin era, aquest límit, i el líder polític digué amb tota claredat que estaven disposats a tot, inclòs a que la reforma de les DOOT fos paral·lela al Pla Territorial del Consell, però que el límit, claríssim, pel qual no passarien, era que no es reformassin les DOOT en els termes pactats el 1999: «per això, ho podeu tenir molt clar, no hi passarem». Fa només tres mesos. Ara basta llegir les declaracions dels responsables de la coalició per adonsar-se'n de la magnitud de la renúncia que fa aquesta coalició.// Vist tot això no sembla gens exagerat qualificar els tres partits esmentats com un simple coro dels protagonistes del Pacte, UM i PSIB, els quals no els tenen altre paper reservat que el mateix d'aquell famós trio lá-lá-lá.///