Ja no et pots fiar ni de les galletes salades. L'home més poderós del món ha fet mala via, i ha caigut rodó. Ja li deia sa mare: rosega bé abans d'enviar-te-les. Ja no ens podrem tornar a mirar igual ni les ravoles de jonquillo. Una pedreta a la sabata et pot produir un mal gest; un pastisset et pot dur directe a l'UVI. Hauria estat un final ben trist, per a un president. Justícia poètica. L'accident domèstic de Bush "es va entravessar quan mirava un partit de futbol (americà, és clar) acompanyat pels seus dos cans" és l'excusa perfecta per parlar de la salut de ferro del president, però a ningú no li fuig que l'amo de l'univers occidental té enemics més perillosos que els pretzels; sorprèn que hagi hagut de ser aquest petit piscolabis el que li hagi inflat els morros, amb la quantitat de gent que pagaria per fotre-li un calbot. La vida seria molt injusta si no fos per aquests plaers minúsculs: qualsevol dia t'aixeques i qualcú t'explica que l'impresentable del primer s'ha hagut de dutxar amb aigua freda perquè el termo li ha fallat a darrera hora, i això et dóna energies, com a mínim, per a una setmana. O que el «jefe» ha travelat a les fosques al rebedor de ca seva amb el cotxet de jugueta que els Reis van dur al seu fill quan tornava de decidir el teu futur en una reunió. Per més mesures de seguretat que tenguin al voltant, la vida sempre els acaba humiliant una miqueta. «No riguis. Li pot passar a tothom», deus pensar amb prudència. Però aquests petits accidents ens mostren que fins i tot el més poderós dels homes està exposat a patir per bajanades. Una descàrrega elèctrica fortuïta en un assaig pot acabar amb la carrera d'un astre del rock; el campió de la fórmula 1 pot morir envestit pel ciclomotor d'un repartidor de pizzes; el millor actor de Hollywood pot acabar els seus dies ennuegat per una crispeta en un cine de barri... Sempre ens quedaran les galletetes salades.