...i voltros quedau

Creia saber que l'honorabilitat i honradesa del senyor González Ortea li impedirien cobrar en metàl·lic l'immens favor que fa al ministre desaprofitat i per això no vaig publicar els rumors en què s'afirmava que importants companys de partit li havien recomanat no esperar a acabar la feina per a cobrar-la, no fos que el pagador hagués perdut la pagadoria. L'anàlisi era impecable: mentre el senyor Matas fa com de ministre per Madrid, no baixa del cotxe oficial ni amb fòrceps i juga a paddel amb el ramell més florit (en totes les accepcions de la paraula) del poder polític espanyol (el real, l'econòmic, s'entreté amb personatges més «decisius»), l'ingeniero Ortea fa els paperillos i rep les galtades, sense la més mínima possibilitat de promocionar i gaudir del lloc que ocupa com a interí (deu ser una rèmora del tarannà pepero, això d'acumular llocs d'interins). Així, els que saben d'això, veien justa una «compensació». Ho tornaré a dir per si quedava qualque dubte: no m'imaginava el fidel escuder embrutar-se amb temes «de maletí»; ni me l'imaginava ni el m'imagín, però la normalitat amb què es parlava de la contrapartida, de l'agraïment pels serveis, em va fer arxivar el rumor a l'espera d'esdeveniments. I ara ja els tenim en forma de «càrrec-consort». Bé, em direu, si havien d'omplir de contingut la xenòfoba compra de Raixa, era normal que la configurassin amb càrrecs, oficines i pressupost i, arribats en aquest punt, què té més nomenar un amic o un altre: tanmateix aquests càrrecs són creats per a pagar favors. Teniu raó i, en coherència, he de callar-me.