Després d'anys de llei de normalització lingüística i dels dos
darrers anys dels partits del pacte de progrés en el Govern del
nostre país, malgrat que semblava que amb ells hi hauria un canvi
en l'aplicació de la llei, no es pot dir que s'hagi anat endavant a
una velocitat major ni que s'hagin aconseguit importants objectius.
Haurem de continuar pensant que defensar l'ús del català a les
nostres illes és políticament correcte, i que és per això que n'hi
ha ben pocs, de polítics que no s'hi apuntin. Els qui comanden a
qualsevol institució s'omplen la boca del que pensen fer per donar
suport a la llengua catalana. A mesura que el temps passa la boca
es va buidant.
Al nostre país el temps ha anat passant i poques passes hem vist
fer en el camí d'aconseguir major suport institucional efectiu per
a la llengua catalana. A la finestreta del català el nostre govern
hi ha deixat penjant un cartell en què uns dies es llegeix la frase
«no sap no contesta» i d'altres la de que «ens manca temps però ho
farem». Si el nostre país fos independent ens podem demanar si el
català continuaria igual o més afavorit. És una llàstima, però
sembla que malgrat la independència el català estaria com ara.
Quinze anys després d'haver-se aprovada per unanimitat la llei
de normalització lingüística, sembla que està frenada i que costa
molt fer-la avançar, fins i tot fent petites passes. El fet de
voler que a comerços amb més de tres treballadors atenguin en
català els clients, unit a l'obligació posada als ciutadans de
tenir un certificat del nivell C per poder accedir a treballar a
l'administració autonòmica és a tot quant ha arribat el Consolat de
la Mar. ¿La seva tasca se limita a posar obligacions? Fins ara sí.
El noranta-nou per cent restant d'actuacions possibles està
pendent. Com hu està fer realitat els continguts del pla de xoc i
comprovar que és efectiu i que va acompanyat de les quantitats
econòmiques necessàries per fer front al dia a dia.
Per aquests i d'altres motius, crida més l'atenció si ho
comparam amb tot allò que el govern de l'Estat està aconseguint per
ajudar a començar a situar el català on pertoca i, com que se fa
des de Madrid, té més mèrit. I això que compleixen amb la
Constitució, no fan cap ou de dos vermells. Els populars continuen
per tant fent coses, a poc a poc, però també segueixen sense
aprofitar mediàticament les seves actuacions. Ja han aprovat
introduir el català als segells i a la informació de
l'administració central a internet. I ara des del passat mes de
desembre, han possibilitat que els DNI estiguin també escrits en
català. Que enguany des de Madrid hagin fet aquestes passes a favor
del català mentre aquí els nostres governants autonòmics decidiren
gastar-se més doblers en publicitat del seu segon aniversari al
Consolat de la Mar que per afavorir la normalització lingüística,
els deixa encara, si cal, en pitjor lloc.
També ens hem assabentat que com que el govern del pacte llegeix
Diari de Balears, així va poder saber que el català és utilitzat a
les proves teòriques del carnet de conduir per menys de l'1 per
cent dels alumnes que s'examinen, i que sols és la quarta llengua
més usada als tests, per darrere del castellà, l'alemany i
l'anglès. 'Que bé que llegeixen aquest diari! Hem de suposar que
d'aquesta notícia alguna conclusió en podran treure.
De les mesures per aturar el risc del català de quedar reduït a
una situació marginal hem rebut bones paraules per afavorir el seu
ús. Paraules expressades per un govern que, de passada reclama,
'quasi res!, la col·laboració de tota la societat i la d'altres
institucions, fent extensiu allò de «i tu també però tu més» tan
present a l'hora de la defensa de la seva tasca. No està fi el
govern de progrés reclamant, per amagar les seves mancances,
aquesta ajuda de totes les administracions quan els ciutadans el
que esperen no són llàgrimes acompanyades de culpes cap a tercers
per solucionar un problema que a ell li pertoca resoldre. Si no és
així, de què ens val l'autonomia? Estam amb un govern que en
relació al català no il·lusiona la població ni l'anima a parlar-hi
i això és allunyar la solució de la seva normalització.
I de les illes a Europa, i com que ara està tan de moda, el
president Antich no volgué ser menys i féu públic fa uns mesos que
el govern impulsaria la llengua catalana especialment en l'àmbit
europeu. Per aconseguir-ho es va constituir la Comissió
Interdepartamental de l'any internacional de les llengües, que en
quinze dies havia d'elaborar el seu programa. Com sempre, bones
paraules i res pus, i com quasi sempre una comissió per tenir la
gent contenta malgrat sia sabut que de poc serveixen.
Les equivocacions dels socis del pacte no s'individualitzen. Van
per parelles. El català és un exemple. Que el govern no està fi?,
idò el Consell tampoc. I és que el Consell de Mallorca també
invertirà milions de pessetes en publicitat de la seva imatge
corporativa, tants com setanta, mentre que rebaixarà un vint per
cent els ja minvats pressuposts per a la normalització lingüística.
Gastant com enguany hi hauria un parell de mesos sense invertir ni
una sola pesseta en normalització del català.
Motius? Semblen excuses. Segons UM, la reducció del Consell de
Mallorca s'ha fet dels pressuposts en publicitat de cada
departament i segons el PSM és producte de la reestructuració dels
serveis interns de normalització, del traspàs que ha fet el
Consolat de les competències en carreteres, i del compliment de la
Llei de contractes. Per excuses de la patinada que no quedi. Clar
que almenys es podrien posar d'acord ens l'excusa que ens
transmeten als ciutadans. Al govern hi tenim un PSM a qui romandre
al poder institucional li estava costant deixar la bandera de la
protecció del medi ambient a favor dels verds però que ara des del
Consell de Mallorca, i juntament amb UM, resulta que també li està
costant deixar de portar la bandera de la normalització de la
llengua que aixecava des de fa anys. En lloc d'alçar banderes els
ha esdevingut més important l'intercanvi de zones de poder i de
pessetes entre els companys del pacte. Jo te'n don un d'aquí si tu
me'n passes un d'allà. Hi ha una paraula que defineix senzillament
l'actitud que, sembrant així, comporta recollir després:
indiferència. Exigir més autogovern quan el que es té s'empra sense
donar la protecció que cal a un dels signes d'identitat més
importants dels quals gaudim com a poble fa reflexionar sobre
quines poden ser les autèntiques raons per reivindicar de tant en
tant la independència per al nostre país.
Si ens demanem si el president Antich podria exposar la seva
satisfacció pels resultats del model lingüístic que s'ha aplicat a
aquesta comunitat des del 1999, i a més sortir-ne ben parat,
valguin d'exemple les paraules de Jordi Pujol aquest estiu quan
afirmà que si Catalunya fos independent, ell faria la mateixa
política lingüística que ara fa. Quasi res va dir aquell!, perquè
diu molt a favor seu i de la normalització lingüística realitzada.
Per aquesta terra no es pot dir res semblant. No trobem raons per
afirmar que avui no es pot desenvolupar una major i millor
normalització lingüística, semblant a la que es faria a unes Illes
Balears independents. Resulta que ja tenim competències i quant a
doblers hi podem dedicar els que considerem. El que passa és clar,
manca voluntat i sobren excuses. És trist arribar a la conclusió
que al nostre país, malgrat independents, quant a la normalització
del català seguiríem igual.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.