Ai, rei!

El dia dels Reis, com el de Cap d'Any, resulta que hauria de ser el moment de la materialització dels bons desitjos, punt d'inflexió. Són reminiscències de les vetllades il·lusionades i d'allò d'aixecar-te, sense fer renou, per veure si ja han arribat els camells i els tres freaks fabulosos s'han begut tot el cava que has mig manllevat de la gelera, d'amagat dels pares. Una vegada entrat, és un dir, en la vida adulta, les primeres setmanes de l'any, com el matí de Reis, palpes la realitat com ara palpes les noves monedes "les te mires, les voltes, escoltes el so peculiar que fan quan cauen o quan topen les unes amb les altres a la butxaca, les te fas teves. I com passa amb aquests nous menuts, xavalla europea però xavalla, al cap i a la fi, la realitat no sona sempre com has esperat la nit abans, o la nit de Cap d'Any: els doblers continuen sent igual de bruts, la vida igual d'avorrida, el teu voltant ben idèntic. I recordes amb nostàlgia que, realment, quan eres més petit, les coses canviaven, d'un any a l'altre. No substancialment, però la il·lusió del canvi el feia possible "real, fins i tot: era el motor de la innocència. És qüestió de pensar si és més innocent acabar assumint-ho tot amb escepticisme o convèncer-se que les coses "la feina, l'entorn, la vida" poden anar d'una altra manera. La primera opció és la madura; la segona, somiatruites. Si treballes fent teva la hipòtesi a), t'encorbates i poses colzes, potser et serà més fàcil enganar-te un pic cada any i fer i rebre regals materials "això suposa també assumir les pèrdues materials com pèrdues vitals. Si et decantes per la b) has de tenir present que la gran majoria de la població te tendrà com un pobre innocent, però potser cada matí tendrà el germen del canvi. «Ai, rei, que n'ets, de ximple», pensaran, et diran o escriuràs en el teu bloc de notes. I a tu, què t'han deixat, avui?