Raixa i el bust de Joan Mascaró

Perdonau si del tema de Raixa pas a un altre, si de Bunyola faig un bot cap a Santa Margalida, però crida l'atenció tanta veneració cap al llegat del cardenal Despuig en una terra on la figura d'un dels seus homes més savis és humiliada per l'estupidesa més abjecta. Fa pocs dies, el bust de Joan Mascaró que hi havia davant de l'església de Santa Margalida va ser arrencat del seu lloc i tirat en un hort proper. Mascaró va viure lluny del seu poble, però ho va fer per fidelitat a la seva vocació. La Mallorca de la primera meitat del segle XX no devia ser un territori hospitalari per a un especialista en sànscrit. Joan Mascaró es va refugiar a Anglaterra i va traduir a l'anglès els textos sagrats de l'hinduisme. També ens va deixar un llibret preciós, Llànties de foc, una antologia de fragments que demostra la comunitat última que hi ha a tota la tradició espiritual de la humanitat: de Plató al Bhagavad-Gita, dels Evangelis a Lao-Tsé. Ara, el seu bust, un petit record d'ell al seu poble ha patit l'atac d'uns vàndals. Segurament, es tracta de gent que reserva la seva admiració per a un futbolista qualsevol o per algun humorista de la categoria de Los Morancos. Tampoc no seria estrany que, una vegada passats els excessos de joventut, esdevenguessin entusiastes defensors de la propietat pública de les finques emblemàtiques, tot i que, en aquest cas, es mantindran en la ignorància sobre qui era o què va fer Joan Mascaró.

D'aquí a uns anys, la Raixa rehabilitada serà utilitzada pel govern PP-UM per a ocasions solemnes diverses. Un dia, un professor de Cambridge, arribat a l'illa per reconstruir la biografia de qui havia estat el seu mestre en l'estudi dels clàssics orientals, hi pronunciarà un discurs ben emotiu. Després arribarà el còctel. Un dels cambrers, acabat de sortir d'un cicle formatiu en hostaleria, acostarà el cava a la presidenta (en això no hi ha canvis) i a l'erudit anglès. Sense saber per què, li assaltarà el record d'una gatera de joventut i l'ombra fugaç de la vergonya de la pròpia estultícia.