algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 13°
19°

Raixa i el bust de Joan Mascaró

Per celebrar l'arribada de l'euro i el començament de la presidència espanyola de la Unió Europea, un dels ministres d'Aznar ha pres de les mans una preciosa propietat immobiliària a una ciutadana de la Unió. Ho ha fet utilitzant el dret de tempeig, que quan recau sobre els mallorquins que desitjarien enriquir-se amb les seves hectàrees d'espais naturals és un exercici confiscatori de caire estalinià. I ho ha fet tocant la fibra del sentiment de defensa d'allò que és nostre davant la invasió compradora dels europeus del Nord, com si el problema fos de propietat i no de tones de ciment i com si aquest mateix ministre, quan era president de la comunitat autònoma, hagués fet gaire cosa per aturar l'espiral de la compravenda. La presidenta d'Unió Mallorquina, per la seva banda, ho ha celebrat amb l'argument que Raixa ha estat una xiripa, perquè només ha costat 2'4 milions d'euros dels doblers de tots els mallorquins, com si els altres 6 milions no fossin doblers comuns d'un conjunt de ciutadans que també inclou els mallorquins. Si aquí hi ha algun regal, no és altre que el regal de petició de mà (volia posar de pedida, però el corrector no m'ha deixat) que fa el Partit Popular a Unió Mallorquina per a les noces que s'han de celebrar el juny de 2003.

Perdonau si del tema de Raixa pas a un altre, si de Bunyola faig un bot cap a Santa Margalida, però crida l'atenció tanta veneració cap al llegat del cardenal Despuig en una terra on la figura d'un dels seus homes més savis és humiliada per l'estupidesa més abjecta. Fa pocs dies, el bust de Joan Mascaró que hi havia davant de l'església de Santa Margalida va ser arrencat del seu lloc i tirat en un hort proper. Mascaró va viure lluny del seu poble, però ho va fer per fidelitat a la seva vocació. La Mallorca de la primera meitat del segle XX no devia ser un territori hospitalari per a un especialista en sànscrit. Joan Mascaró es va refugiar a Anglaterra i va traduir a l'anglès els textos sagrats de l'hinduisme. També ens va deixar un llibret preciós, Llànties de foc, una antologia de fragments que demostra la comunitat última que hi ha a tota la tradició espiritual de la humanitat: de Plató al Bhagavad-Gita, dels Evangelis a Lao-Tsé. Ara, el seu bust, un petit record d'ell al seu poble ha patit l'atac d'uns vàndals. Segurament, es tracta de gent que reserva la seva admiració per a un futbolista qualsevol o per algun humorista de la categoria de Los Morancos. Tampoc no seria estrany que, una vegada passats els excessos de joventut, esdevenguessin entusiastes defensors de la propietat pública de les finques emblemàtiques, tot i que, en aquest cas, es mantindran en la ignorància sobre qui era o què va fer Joan Mascaró.

D'aquí a uns anys, la Raixa rehabilitada serà utilitzada pel govern PP-UM per a ocasions solemnes diverses. Un dia, un professor de Cambridge, arribat a l'illa per reconstruir la biografia de qui havia estat el seu mestre en l'estudi dels clàssics orientals, hi pronunciarà un discurs ben emotiu. Després arribarà el còctel. Un dels cambrers, acabat de sortir d'un cicle formatiu en hostaleria, acostarà el cava a la presidenta (en això no hi ha canvis) i a l'erudit anglès. Sense saber per què, li assaltarà el record d'una gatera de joventut i l'ombra fugaç de la vergonya de la pròpia estultícia.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.