El cap-i-cua 2002 serà any de Reis Mags, en aquest cas, d'Occident, és a dir, de democràcia consolidada o, el que és el mateix, de promeses preelectorals. La difèrencia entre l'any passat i enguany és que el que s'anunciava abans s'havia de complir dins l'actual legislatura, mentre que el que es prometi a partir d'ara ja s'ajornarà, amb molta probabilitat, per al futur programa electoral de les autonòmiques del 2003. Així que en sentirem de grosses, sigui el partit que sigui el que tengui idees brillants, engrescadores o que puguin ser un reclam per a la gent. I no hi haurà institució que fugi d'aquesta tendència de prometre coses grans. Ho sentirem del Govern, del Consell i de l'Ajuntament de Palma, entre d'altres consistoris. Veurem soterraments del passeig Marítim molt ben dibuixats i fins i tot en colorins; també veurem un idil·líc parc natural de la serra de Tramuntana, amb dissenys de finques per ser visitades per tots els ciutadans. I com a colofó, un mapa final de carreteres digne de Sangril·la. Els Mags d'Occident són així. Els polítics han entès des de fa molt de temps que sense promeses abans de les urnes després no hi ha realitats de poder. Probablement qualque dia entendran que el que vol la gent de Mallorca no és que es facin tantes coses (que sempre surten caríssimes) sinó que es lluiti afarrissadament per no perdre la poca qualitat de vida que ens queda. Si les superpromeses que ens esperen van per aquest camí, encara serà possible engrescar la gent, però si van dirigides cap a una altra direcció, que ningú no esperi cap elector tirant coets. Els temps dels miracles han passat i, poc a poc, s'imposa la necessitat de saber deixar les coses com estan, millorades, pero com estan.