L'euro obre moltes possibilitats i se suposa que tots hem de viure millor. Però també perdem alguna cosa. És mal d'evitar, un detall de nostàlgia. Algunes de les màquines amb monedes antigues ja no funcionaran i no seran reemplaçades. Els que pujaven als miradors arreu d'Europa, per estudiar algun vaixell que marcava l'horitzó, o per mirar els corrals d'algun poble proper sense ser vist, per exemple, es trobaran que aquells antics telescopis ja no hi són, o simplement han estat abandonats. Els infants que tots aquests anys s'han enfilat a aquestes màquines per imaginar-se al vaixell del Capità Garfi, i que descobrien amargats que no es veia res, es quedaran amb les ganes. No m'imagín que cap ajuntament pensi instal·lar telescopis nous, digitals, efectius, en els miradors. O potser sí. I aquesta seria una altra de les millores que ens aportaria l'euro: miradors amb telescopis que funcionin.