Qui anys passa, dies perd, com ja assenyalà el traspàs de les competències sanitàries a les Illes Balears amb un montant insuficient; com demostrà la compra de Raixa per sobre del seu valor de venda real; i acabà per confirmar l'entrada en viagra de l'euro, amb unes pessetes que miraculosament s'enforteixen abans de la seva desaparició. La pèrdua dels dies és acceptada com a inevitable en el regne animal i, de manera més concreta, en el subregne dels polítics i els bacteris. En el cas dels virus, no tenim constància que emprin les mateixes monedes i finques rústiques abandonades que els éssers animals, bé que hi ha la certesa que abunden al nostre sistema hospitalari. Cal afegir, emperò, que la major part de la població no sap distingir entre virus i bacteris, de manera que empra el mateix tractament sanitari "els antibiòtics, útils només per assassinar microbis" contra els polítics. No. Els polítics són bacteris, i contra els microbis existeix l'antibiòtic de les urnes. Contra els virus no existeix més que la memòria biològica: després que un gestor econòmic ens ha fet perdre una quantitat considerable de doblers és difícil que tornem a confiar en un assessor fiscal. Després que un polític ens ha causat un escalfred, renovam la nostra flora intestinal després d'un bon enema. I en votam un altre.