Quan Jaume Matas acusà Sa Nostra d'estar polititzada, en un discurs escrit, podria haver-se pensat que era una opinió de qui li escriu, o l'inspira, els discursos. De fet, al Govern n'hi ha que encara s'ho pensen, i que no és més que la traducció en paraules polítiques dels interessos dels patrons de Sa Nostra. Però podria ser que la cosa no sigui tan simple. Quan despús-ahir el senyor José María Rodríguez va insistir en polititzar Sa Nostra, durant el ple de Cort, dient que «dues caixes que no són de la nostra comunitat (en referència implícita a les caixes valencianes) creixen a costa de Sa Nostra», deixà entreveure que aquest serà un altre eix d'erosió cap a l'esquerra per part del PP, i a més, amb altres interessos que transcendeixen de molt la simple brega política. I molt en deu saber, el senyor Rodríguez, de la penetració de les caixes valencianes a Balears, si ho diu. Una penetració, per cert, modèlica, perquè, com diu i té raó el tinent de batle de Palmeres, Sants i Focs d'Artifici i Valencianització de Palma, les caixes «foranes» efectivament s'estan menjant Sa Nostra. Hi ha qualque cosa de fons, en tot això? Qui sap. Però repassem esdeveniments. En el Trienni de la Valencianització Balear (1996-99) el senyor Rodríguez i la majoria conservadora de Palma portaren, i mantenen, una estratègia intel·ligent de valencianització cultural de tarannà innegablement anticatalanista. Al mateix temps des del Govern, la presidència del qual ocupava durant el Trienni don Jaume Matas, se produïa la valencianització política, allunyant les Balears de l'esfera d'influència de Catalunya a la qual tan «perillosament» hi havia entrat de la mà de Cañellas i, sobretot, de Soler. Aquesta valencianització política s'ha intensificat en el PP, de la mà de la connexió Matas-Zaplana-Madrid. Coincidint amb aquestes dues valencianitzacions, se'n produïa una tercera: l'aterrament d'interessos valencians en l'economia balear, essent els «bucs insígnies» les dues caixes d'allà. D'aquest darrer procés de valencianització molt se'n parlà, privadament, en referència al que denunciaven sindicalistes de Sa Nostra, en el sentit que una de les dues caixes valencianes, o totes dues si se fusionaven, pretenia absorbir Sa Nostra, objectiu al qual, presumptament, el Govern d'aleshores (Matas) ho veuria amb molt bons ulls. Tanta coincidència valencianitzadora, tal com se va dedduir des d'aquesta columna en diverses ocasions, no pareixia ser gens casual. Més aviat tenia tot l'aspecte de ser quelcom sospitosament convergent. Amb quin objectiu? Només n'hi havia un. El mateix que ara. Fer entrar Balears en una nova àrea d'influència liderada per València, a la qual s'hi sumaria Múrcia. Seria, per entendre'ns, el «Mediterráneo español» que amb grans inversions del govern nacional, permetria un desenvolupament econòmic brutal, culturalment homogeneïtzador en castellà i tot amb la pretensió d'ofegar Catalunya. Aquesta estratègia, des de 1999 i sense Balears, no s'ha aturat. El cofoisme suïcida del pujolisme l'ha ajudat enormement. No hi ha cap indicador econòmic i d'inversions culturals que no mostri que València s'està menjant Catalunya i que aquesta està, a la vegada, quedant anys llum de Madrid. El nou eix de modernitat de l'Espanya futuroolímpica està format: Madrid-València. A Balears, els ingenus de Sa Nostra i del Pacte se pensaven que ja n'estaven alliberats amb quatre acords inútils amb els patètics pujolistes polític i econòmics. Res més lluny. El procés de valencianització cultural i econòmica no s'ha aturat. Encara que els valenciatnitzadors no tenguin el poder polític balear, sí poden muntar un bon guirigai amb Sa Nostra, de manera que sigui focus de tensió i batalla política, enfebleixen encara més els desesperats intents de resistència de l'entitat financera balear i objectivament afavoreixen la ja poderosa competència, bàsicament les caixes valencianes. Queda clar l'objectiu de l'ofensiva contra Sa Nostra, no?