Vos he de confessar que, quan he arribat a la redacció, em
pensava que la compra de Raixa era una innocentada i, a més, de les
fàcils. Idò no, el ministre desaprofitat ha aconseguit retornar
alguns dels molts doblers que se'n du Madrid. Chapeau, perquè,
aquest retorn, per petit que sigui, és un ou de dos vermells.
Francament, dos dies després que ens negassin 27.000 milions per
situar la nostra infraestructura de sanitat pública a l'alçada de
la mitjana estatal, aquests 1.000 milions només són una propina per
la qual s'ha de dir «gràcies» i després seguir amb el que fèiem.
Així, gràcies, i a continuar.
En aquest «anar» se m'omple el cap de dubtes. Si l'havien de
comprar, perquè han esperat que hi hagués una oferta privada
desmesurada? Per què el ministeri paga 60 quilos menys del que
oferí fa uns mesos? Si l'increment de 140 milions pot ser
considerat un producte de les presses del senyor Matas i de la
senyora Munar per fer-se la foto, per què l'hem de pagar els
ciutadans? El dret de tempteig i retracte és una eina
«confiscadora», com diu la dreta respecte dels parcs naturals, o és
un instrument legítim per protegir patrimoni, o només és legítim
quan l'utilitzen els «de sempre»? Què faran amb aquell casal unes
institucions que no han demostrat massa eficàcia amb la
rehabilitació de la Misericòrdia ni massa mesura en el control del
ciment del projectats passeigs marítims? Quins altres projectes de
compra de territori han quedat sense pressupost? I, al final, dos
dubtes sense possibilitat de solució: per què compren una finca
protegida que tenia garantit el seu futur i la creació d'una
fundació mixta? L'haguessin «ratractada» a una mallorquina de tota
la vida o només ho han fet perquè era alemanya?
Amb tot l'enrenou d'aquesta compra caduca i caducada, quasi
m'oblit de compartir amb tots vosaltres les rialles provocades per
la senyora Estaràs. No em direu que no és divertit veure com opina
que ja ens està bé tenir una de les pitjors dotacions econòmiques
per a Sanitat, i que el seu déu, el senyor Aznar, compleix el que
promet i això i l'omple d'orgull i joia. No m'agrada ficar-me en la
vida privada de la gent, llevat que sigui del tot contradictòria
amb la pública i, a més, l'utilitzin publicitàriament. Crec que el
couché del part de la diputada m'autoritza per dur a la tribuna
pública el segment de la seva vida que ella ja ha duit, i recordar,
ara que ella troba tan ben dotada la sanitat pública del nostre
país, que ella, representant de la cosa pública, s'estima la
sanitat privada per tenir-hi el fill. Millor dotada?
Final amb títol de Ferran Torrent: de tota manera, Gràcies per
la propina.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.