De les enquestes només m'interessa saber què diuen els que les pateixen i, en aquests dies de pardaleria nadalenca, poques oportunitats tendrem de saber-ho en profunditat. És evident que no faig referència a les declaracions oficials, preparades i previsibles, sinó a aquelles veus menys oficials però més sinceres. Fins i tot, si tant voleu, el millor és esperar, veure els pròxims moviments i analitzar-los en clau d'enquesta. De qualsevol manera, i mirant pel damunt les xifres, sembla que a tothom ja li estaran bé: al Govern, perquè li són favorables, a l'oposició perquè no són desfavorables i, per aquests mateixos motius, a UM, que tem la desfeta electoral de qualsevol de les parts i aquestes xifres no la fan previsible. Però hi ha una dada per a la reflexió: la quantitat de mestresses de casa que desaproven l'acció del Govern i, al mateix temps, donen la nota més alta al senyor Matas. Si no fos per la manca d'elements per a l'anàlisi, diria que les demagògiques campanyes radiofòniques del PP donen el seu resultat...
Si sempre ha estranyat aquesta rèmora del franquisme d'identificar política amb efectes negatius i, des dels mateixos polítics, utilitzar el terme politització per desacreditar l'adversari; no és menys indicatiu de la procedència ideològica desacreditar una entitat perquè en el seu si existeix acalorat debat. Sabem com li agraden les assemblees al batle de Palma, senyor Rodríguez. Ens consta què opina de la disparitat d'opinions i tenim evidències de com resol aquests «inconvenients» abandonant les estructures i fent-ne de noves. Però manifestar-ho acusant els dirigents de Sa Nostra de permetre un debat de 5 h, amb aquest gens dissimulat oi per la controvèrsia, encara em sorprèn.
Encara no sabem què pensen les nostres institucions culturals de la moguda i remoguda del teatral Projecte Alcover d'enguany. Callaren quan s'acusà la companyia del director del Teatre Principal de guanyar la participació en el Projecte i, alhora, fer part de la directiva. Callaren quan la companyia, en evident reconeixement de la incompatibilitat moral, renuncià a la participació. I callen quan, en un joc de mans propi de prestidigitadors, el Projecte, amb la mateixa composició de sempre, no accepta la renúncia i tot torna a la «normalitat» del no ens hauríem de fer mal i una mà renta s'altra.
