A la panera, podeu posar-hi de tot, però queden bé els productes autòctons i els de comerç just o solidari. Els productes autòctons no són els millors del món, però en general són molt millors que la immensa majoria dels que us posen a les paneres; el comerç just fa aportacions no gens menyspreables. De tota manera, no hem de fer llarg, perquè, segons com ens ho organitzem, acabarà que els productes autòctons seran folklore "mal assumpte" i els del comerç just seran oenegistoides "ve a ser el mateix o pitjor. De manera que, bé, allò, una mica de tot, i procurant que tot sigui gustós, que tot ajudi a recuperar el gust per les coses, el sabor de les coses, l'aroma de les coses. I tot, expressament triat per a cadascú. Però, bé, a la panera servidor us aconsellaria que hi incloguéssiu una mica de bona voluntat, que no fa mal mai, la Missa de Berlín, d'Arvo Pärt, unes paraules de collita pròpia que expressin aquells sentiments "dels bons i dels altres" que normalment estau empegueïts de comunicar. I, sí, una botella de Cardú, que tengui anyets, un poc de torró fet a casa o, si no, de can Casasayas, el vi..., assumpte complicat, el vi, perquè s'hi mesclen interessos no específicament gustatius, bé, ja us en sortireu com bonament pugueu. Ah, el xampany, això sí, el xampany. El bo no fa mal de cap. Afegiu-hi La oración de Mr. Hyde, de José Carlos (en Pep Carles) Llop, perquè no us passi allò que lamentava, de vell, Charles Darwin: havia abandonat la poesia i ja no la va poder recuperar. Aquest llibret està fet per a reintegrar-se a la poesia. Un altre llibre de poemes que farà un bon paper en aquesta panera: el de Damià Pons, Mapes del desig, poesia, poesia. També en trobareu a l'Antologia d'en Jaume Pomar, de qui no pot faltar, a la panera, el seu llibre de narracions Temps inconjugable: en Pomar prosista, que és el gran escriptor desconegut d'aquest país. Posau-hi, a la panera, una mica de pietat, que necessitam tots plegats, pobrets. Un poc d'amor per calar foc a la xemeneia. Una novel·la d'Andrea Camilleri, per passar l'estona, allò, bé. I una altra "per exemple Spiritus d'Ismail Kadaré, perquè entre la vida i els llibres no hem de marcar distàncies. I posau-hi, també, alguna recomanació, com és ara la de visitar l'exposició d'Andreu Terrades al Solleric. I jo què sé, en fi, cosetes així, com us ho diria, la vida.