El temps és l'encarregat de fer derivar, per molt de moda que hagin estat, els mals costums en vicis, quan el pas d'un a l'altre sembla, en el cas del tabac, més una qüestió de diòptries, cap a un tema mirat ara gairebé com a motiu "justificat o no" suficient per a marginar o per a bandejar qualcú, que als anys setanta era considerat com a excusa necessària per a formar part dels envejats «adults». Però, ara, qui té l'hàbit, per haver assumit una moda és poc menys que un viciós que es contamina i que contamina. Si un ho hagués sabut abans, segur que no hagués agafat mai la primera cigarreta. Ja, enganxats, resten els remeis de les pastilles «Sin tabaco» o dels parxes de nicotina o dels «xiclés» desenganxadors.
Els temps canvien i també canvien les modes i els vicis i els costums. Sí, tot canvia i ens obliga a nosaltres també a canviar, perquè el sentit comú d'una època pretèrita no és el d'aquesta: «Fumar mata» és la publicitat d'avui en dia, i bo és saber-ho encara que ens sembli que mai no ens hem de morir. Assumits els perills del tabac, ens deim cada matí que hem de deixar de fumar, i dir-ho i encendre la primera cigarreta del dia va tot junt, la qual cosa és indicativa que encara manca conscienciació per a deixar un vici que un dia fou moda.
Fumar era al seu dia un model més que tolerable que ha tornat ara més que intolerable, i, per contra, el negoci del tabac va cada dia millor, i, ja que va bé, el que convé més que mai és gravar-lo amb imposts, i, així i tot, el tabac, com a vici, és més que assumible, perquè per quatre-centes vint-i-cinc pessetes, qui no pot dir-se a les totes «fumador»?
La campanya contra el tabac, per part de la Conselleria, s'hauria de fer tan intensa com en un temps "i fins i tot ara" ho fou la de la Sida: els adolescents haurien d'estar més que assabentats de les conseqüències del tabac en un plaç o termini relativament breu, els fumadors haurien de poder desenganxar-se amb l'ajut de tots els mecanismes disponibles, i el tabac hauria de valer, pel cap baix, cinc mil pessetes la capsa i n'hauria de pujar altres cinc mil cada any, fins a costar cinc milions de pessetes o cinquanta, de tal forma que aquest vici fos prohibitiu per a tothom. Així de moda a vici i de vici a prohibició completa, tal i com ha de ser amb les substàncies tòxiques, com el quitrà i la nicotina i els additius químics enganxadors que sense cap mena d'escrúpol hi posen perquè el negoci no pateixi el que pateix el fumador: càncer, problemes cardiovasculars, altres de pulmonars i un llarg etcètera, que sabem i que, com a fumadors, ens convé oblidar. Fumant un torna cendra enamorada de la cigarreta, fumant ens finim en el vici de dir que, més enllà de la mort, deixarem de fumar. Així ens va.
