T'asseus davant la pàgina en blanc que t'ofereix l'ordinador per escriure el teu article. Hi has pensat tota la setmana, sobre què escriuràs, com l'enfocaràs, fins i tot alguna nit d'insomni l'has escrit mentalment, i l'has rescrit, a la recerca del mot més explícit, de la frase que l'encapçalarà, del to que s'hi adiu més... Aleshores, segura que avui serà un d'aquells dies que tot va rodat, t'asseus a la cadira, engegues l'ordinador, obres el programa de tractament de texts, col·loques els dits sobre el teclat "no tots, encara que començares un curset de mecanografia, no l'acabares i no recordes per què, fa tants d'anys d'això!, de manera que has après a escriure amb quatre dits, bastant ridículament, tot s'ha de dir" i... Com començava l'article que em rondava pel cap ahir vespre? De què anava? Uf, la cosa no pinta bé. Si no saps ni de què anava, no fa falta recordar com començava. Inicies un procés que té per objectiu remembrar tot allò que t'ha passat pel cap susceptible de convertir-se en tema per a un article. Recordes vagament que havies pensat alguna cosa relacionada amb el Nadal, però ara no en tens ganes, a més què en podries dir que fos una mica original? De temes relacionats amb la política local, n'hi ha. I tant que n'hi ha, però què pots afegir tu al que han escrit ja, molt més encertadament i sàviament que tu, no cal que t'ho digui ningú, Llorenç Capellà, Joan Mir, Guillem Frontera, Tomeu Picornell, Miquel Payeras o altres col·laboradors d'aquest diari? Sincerament, res. Vas a cercar els diaris dels darrers dies, de vegades, amagada en un racó d'alguna pàgina, hi ha aquella notícia que et fa gràcia i que més d'una vegada t'ha solucionat la papereta, però avui no hi ha res que et suggereixi un article més o menys digne. Tampoc no has sentit res per la ràdio ni la televisió que t'inspiri res. Cerques en els anuncis. Qui sap, potser hi trobaràs allò que farà saltar la xispa. Al cap d'una hora de llegir i rellegir els diaris "fins i tot els anuncis classificats, dels quals, per cert, sempre et sorprenen els de massatges i relax: què és un mini-tanguita? Em pensava que un tanga ja era mínim per si mateix" comences a posar-te nerviosa de veres. Voldries haver-lo deixat fet avui, demà, dia de lliurament de l'article, saps que no tendràs ni un moment per escriure'l. Has de deixar-lo llest avui. Aleshores penses que sempre podries recórrer al tan socorregut article en què no escrius de res en concret, en què divagues i fins i tot en què parles que avui no saps de què escriure. N'has llegit de tota casta, d'extraordinaris, d'avorrits, de ploms, de lleugers, d'originals, de repetitius, de... Et ve a la memòria el conegut sonet de Cervantes: «Un soneto me manda hacer Violante». Sempre t'ha divertit aquesta poesia. Com és exactament... Vas a cercar el llibre on l'has llegida tantes vegades. Quin era... Aquest? Cerques a l'índex d'autors, al de primers versos, res. Fulleges un altre llibre, és una antologia poètica de la literatura del Segle d'Or espanyol, juraries que la hi havies llegida, aquí. Bé, ara no és moment de poesies de Cervantes, és moment de fer el teu article. Hauràs passat mig horabaixa per a un foli i mig. Si encara et pagassin per hores!

Definitivament avui no és el dia. L'hauràs de fer com molts altres dies, a l'hora de dinar, aviat i de pressa. Tanques l'ordinador, els ulls et fan bellumes de mirar la pantalla en blanc. Esper que la inspiració nocturna, si és que em visita avui, deixi una empremta més sòlida que la dels vespres anteriors. Per si de cas, posaré un paper i un llapis al comodí. No se sap mai. Encara que no deixa de sorprendre't que no hagis pogut trobar un tema per al teu article: el món n'està ple, de temes, només una persona que va distreta és incapaç de no trobar-ne cap.