La botiga

Bé, molt bé, ara ens queden cinc anys més per endavant per mirar de crear en el comerç d'aquest arxipèlag les condicions que facin desistir les grans empreses de muntar grans extensions comercials. Així és com s'ajuda el comerç, deixem estar si és petit o gros, però en aquestes situacions és bo recordar allò que es deia altre tremps, quan tothom creia en Déu, fins i tot els capellans: ajuda't i Déu t'ajudarà. Perquè és així com es fan les coses: ajundant-se un mateix de sol a sol, i després que véngui Déu Nostro Senyor i espitgi una mica, allò que falta per moure la pedra. Bé, hi ha algunes coses que podrien ajudar una mica a contenir la barrumbada de les grans extensions comercials. Una seria evitar que la xarxa viària pública estigui al seu servei, és a dir, impedir que es puguin instal·lar devora les autopistes, autovies o altres camins principals. Les empreses propietàries d'aquestes grans extensions acaben sent els grans beneficiaris de les inversions públiques en comunicacions terrestres, i això no és això. Però, sobretot, són els veïnats, els parroquians, els ciutadans, les persones "la comunitat", els que han de prendre consciència de les seves necessitats. Les persones sovint ens deixam enlluernar de la manera més ridícula pels mirallets que ens mostren els conqueridors "davant les multinacionals, tots som aborígens", i a canvi renunciam a uns ritmes, a unes qualitats, a un veïnatge, a un comunitarisme que, un cop trencats, difícilment podrem reparar. Servidor crec que ara els comerciants illencs tenen cinc anys per organitzar el comerç de cada dia així com toca. On són les fruiteries i verduleries en les quals podríem trobar tot quant no trobarem ni a les grans extensions ni als supermercats? Que els possibles botiguers guaitin a l'eixample de Barcelona, o que vagin a París, prop del Louvre, i veuran com la botiga dels queviures, propera, avesada, on el dependent et diu senyor Tal, bon dia tenga, tenc dos canastros d'esclata-sangs, miri..., aquesta botiga viu una edat d'or, perquè ofereix allò que cap gran extensió del món no podrà oferir mai. Però si seguim igual, me crèguiguen, les grans extensions i els horripilants supermercats sembraran de sal el comerç i ja no hi haurà qui el pugui refer. Bé, res, tenim cinc anys més. Però cinc anys passen volant.