Les tropes ianquis i de l'Aliança del Nord rastregen les coves i els cràters que han deixat les bombes en el sòl afganès, a la recerca de Bin Laden. És evident que s'amaga a qualque indret, encara que sembla haver-se fet fonedís. De sobte, una patrulla de ianquis, comandada per John Wayne in person descobreix a un esvoranc el mul i el bou, el Bon Jesús nat, la Verge i Sant Josep. Es disposa, la tropa, a avançar cap a ells cantant White Christmas, quan John Wayne els ordena aturar-se. «No és Bin Laden aquell del turbant?», demana tot assenyalant Sant Josep. Immediatament els marines es deixen caure de bocaterrosa i carreguen els fusells. Wayne, sense perdre la serenitat de què ha fet gala a tantes i tantes pel·lícules, telefona al Pentàgon. Des de Washington l'assessora un equip d'experts en psicologia, estratègia militar i auxili en carretera. Li demanen una descripció física del sospitós. Vesteix turbant i túnica, duu barba llarga (uep, uep, que ja el tenim!), i té aspecte de manso. «Què més?», l'urgeix l'equip d'experts, tot recordant-li que el detall més insignificant els permetrà identificar l'home que cerquen. «Porta amb la mà dreta un bastó», remuga Wayne mentre escup un xiclet que rosegava des de la guerra de Corea. «Well, well, very well!», sent cridar Wayne als de l'altre costat del fil telefònic. A continuació li confirmen allò que per les exclamacions sospita: efectivament, aquest faristol amb pinta de Sant Josep és Bin Laden. «Com ho sabeu?», demana Wayne. «Pel bastó que porta», li confessa el portaveu de l'equip d'experts. I afegeix: «Des del primer moment sabíem que anava armat fins a les dents». En conseqüència no convé exposar cap membre de la patrulla a una bastonada, de manera que Wayne rep l'ordre de mantenir la posició actual a l'espera que arribin reforços per aire i terra. Mentrestant, a la Casa Blanca s'han activat totes les connexions diplomàtiques. Bush informa Blair, el canceller alemany i el president francès. «L'agafareu viu o mort?», li demanen tots. «No ho sé "respon Bush". Primerament el volia viu, però ara que el tenim tan a prop el preferesc mort». I dóna una explicació convincent: «Bin Laden és com un pollastre que fa més goig rostit al forn que cantant en el corral». Putin, també li dóna la raó. I Ariel Sharon li recorda que únicament hi ha una cosa millor que un enemic mort, i són dos enemics morts. Aznar, per la seva banda, s'assabenta del descobriment de Bin Laden casualment. Fa zàping per la xarxa d'emissores sud-americanes i Ràdio Cholito Independiente comunica la notícia. Immediatament es fa càrrec de la situació. El seu amic George no el manté informat per prudència, no sigui cosa que en un rampell de coratge es presenti a la cova i dirimeixi a paparres el futur del món amb Bin Laden. Tanmateix, Aznar sap que té una cita amb la història. Així que pren nota de la situació exacta del terrorista, reclama el boc de la Legió, i parteix cap endavant seguit per Àlvarez Cascos. Travessen camps i camps deserts. Aznar subjecta el boc per una cordeta i el boc fa beee (cadascú que tradueixi com vulgui el significat d'aquest bel). Cascos, de tant en tant, fa tocar al clarinet notes vibrants que antigament encenien la sang a les tropes africanes. Mentrestant els avions americans fan mitja dotzena de vols molt baixos per determinar amb exactitud la posició de l'objectiu a abatre. El pare es troba situat entre l'infantó i el mul, tal com s'estila en els betlems de figuretes. Han arribat sis tancs i un miler d'homes de coratge indiscutible. Sense pensar-s'ho dues vegades "ni una, no en té costum", John Wayne dóna l'ordre de disparar i la tronadissa de mil fusells i sis tancs és victorejada a tots els racons dels Estats Units. En el mateix instant que Bush anuncia al seu poble que serà possible la pau duradora, John Wayne comprova que la documentació del mort correspon efectivament a Sant Josep. Hi ha uns moments de desconcert entre la tropa, que coincideixen amb l'arribada d'Aznar amb el boc. Uns marines s'enduen la Verge a la presó de Kalai Jangi, per veure si un interrogatori ben conduït pot permetre esbrinar per quines cinc-centes Sant Josep es feia passar per Bin Laden. I John Wayne s'adreça a Aznar amb paraules rudes. «Tu, l'hispà! "li ordena" Muny la cabra i dóna un tassó de llet a la criatura, que em cabreja el seu plor». S'insolenta, Aznar. «¿Que yo ordeñe la cabra? ¿Que yo la ordeñe si es un carnero más macho que el León de la Metro?». «Por Dios, por la patria y el rey 'que yo le noqueo a este cherif!». Àlvarez Cascos s'interessa per l'infantó. «Qué van a hacer con él?», li demana a John Wayne. «It's not problem! "li respon aquest". Hi ha una pila de militars argentins interessats a adoptar-lo». Ja de tornada cap a Madrid, Aznar li comenta al seu company i ministre la relliscada que acaba de fer Bush confonent Sant Josep amb Bin Laden. «No lo creas "respon el ministre". Cuando ves un rebeco en un risco, tanto da que sea o no sea aquél al que venías siguiendo el rastro. Disparas y cobras la pieza». I com que Aznar no respon, li urgeix la resposta. «¿Es así o no es así?», li demana. «Es así», diu Josémaria. «Pues a tu George no le ha ido del todo mal, fue de caza y ya tiene una pieza».