El Nadal té coses bones, almanco d'aquelles que podrien anomenar aprofitables. Una, tal vegada la primera, la versió passiva d'El Messies de Handel, el passat dilluns a l'església de Sant Francesc. Aquesta versió difereix de les actives, que la mateixa Fundació la Caixa organitza a Barcelona, Bilbao i Sevilla, en el fet que aquí els nadius només poden ser espectadors, mentre que allà, i si les qualitats personals ho permeten, poden participar d'un macro-cor popular que acompanya la prestigiosa The Sixteen, a Barcelona, o a les simfòniques de les altres ciutats. Aquí no; per experiments socialitzants ja tenim el Pacte de Progrés, deuen opinar els que opinen d'això.
Com que no tendré el gust de ser els pròxims dies al Palau de la Música, al Teatre Arriaga o al de la Maestranza, no podré comparar els resultats socials de l'experiència, però qualitativament és difícil que superin el concert palmesà. Entre bo i genial eren els comentaris generals a la sortida, i això que aguantàrem dues hores i mitja en un gèlid local on es patia per la integritat física de les espitellades cantants. Si per anar a missa s'ha de patir aquella fredorada, no m'estranya la dessidència. Ni els convidats «VIP» se salvaren de patir les inclemències d'un local excepcional en tots els sentits, inclosa l'excepció de ser l'únic que no reuneix les condicions d'acústica i confortabilitat que sí s'ofereix a la resta de ciutats. Deu ser el privilegi de l'autenticitat i de la tradició...
En molt millors condicions podreu gaudir de la prestigiosa Capel·la Savària, d'Hongria, i la no menys reconeguda Capella Mallorquina, avui vespre, a l'Auditori del Conservatori, interpretant l'Oratori de Nadal de J. S. Bach. Segur que serà una delícia. I segur que, si hi anau, la gaudireu en les condicions segle XXI que tant ens han costat d'assolir. Ben igual que si diumenge anau a Manacor per escoltar Rosa Zamorano interpretant una selecció de músiques de les tres grans cultures mediterrànies: cristiana, islàmica i hebrea. Bona oportunitat per recuperar un passat de convivència i enyorada pau.
Curiositat pressupostària: de les transferències de sanitat, i gràcies al compromís solidari del Govern, s'hi ha de descomptar el 0'7% que anirà a la partida de cooperació. Poc i rosegat de rata...
