Estam a punt d'estrenar any preelectoral en una situació de veritable enfrontament africà entre l'esquerra i el PP de Jaume Matas. Ni en els pitjors temps de les mossegades entre el canyellisme i el Govern González no s'havia viscut una situació com aquesta. La batalla s'estén des dels jutjats (inclòs el Suprem) fins al boicot als actes institucionals i passant per la conversió en paper mullat dels més importants convenis signats amb Madrid, com és el de carreteres. Si la gent no miràs amb distància el que està passant al nivell de les cúpules polítiques, la situació seria catastròfica. Tanta sort que la gent es limita a llegir, a prendre'n nota i a esperar. En tot cas, l'essencial és comprendre que el 2002 és any preelectoral. Això vol dir que el resultat dels comicis es decidirà en els propers dotze mesos, i ningú no vol cedir ni un pam de terreny. A més, l'«esprint» arriba en un moment molt difícil. Jaume Matas només serà el candidat en ferm del PP depenent d'una decisió judicial, i a dins l'esquerra s'hauran de marcar distàncies entre els diferents partits, ja que ara es parla molt de Pacte de Progrés (inclosa UM), però després cadascú s'haura de presentar per separat i presentar també per separat els seus assoliments marcant distàncies fins i tot amb els seus aliats.
No és, per tant, gens senzill el panorama. I esperem que la situació econòmica aguanti, perquè si hem de fer cas dels bruixots l'any que ve serà temps de crisi, únic element que mancava per acabar de completar el bullit. Per tant, dins el món polític serà un acte de veritable cinisme que es desitgin els molts d'anys els uns als altres quan, en realitat, el que faran la nit de Cap d'Any serà esmolar ganivets.
