Què passa a Maó i, més precisament, a l'administració municipal? Un Ajuntament que, fet i fet, ha estat durant un vintenni un mirall de capteniment edilici ben portat, de modernitat, de reformes ambicioses i d'una empenta irrefrenable per l'obra pública "vull dir la prosperitat urbana i ciutadana", sembla haver entrat ara, de trascantó, en no sé quina epidèmia. De cop i volta, els ciutadans tenim la sensació que els conflictes, abans escassíssims, li surten d'un paner de cireres: uns s'enganxen als altres, sense solució de continuïtat, o gairebé. Si més no, així talment m'ho sembla a mi, quan pas comptes de l'any, i quan m'adon de la freqüència amb què l'Ajuntament ha ocupat l'actualitat informativa per afers, com a mínim, incòmodes i, a vegades, ben desagradables.

A banda de la gravetat o futilesa que suposi cadascun dels casos a què faig referència, em sorgeix, com a reacció equivalent, una enfilada de preguntes: Abans no hi havia mai conflictes, decisions irregulars, determinacions malcuroses i, fins i tot, arbitrarietats criticables? Tan rebé s'han menat els negocis públics? O, ras i curt, és que no ens en temíem amb el detall d'ara?

Probablement, una qualsevol opinió asserenada ens posaria de relleu que, ni abans era una institució política irreprotxable, de perfeccions bon i bé santificables, ni ara és un cau de corrupcions que ens hagi tingut enganyats a tots, maonesos i menorquins.

Més aviat, tenc la sospita que el petit fenomen que venc observant a Maó té molt a veure amb la transformació, lenta i encara no aquilotada però efectiva, que s'ha produït en el nostre mapa mediàtic menorquí. Parl, preferentment, d'una certa ruptura del vell equilibri periodístic i, en particular, el del camp de la premsa diària escrita. L'exemple de Maó, en efecte, em sembla prou eloqüent i significatiu del que mir de comentar"los.

L'axioma habitual que diu que «a més informació, més pluralitat, i a més pluralitat, més control dels poders polítics», s'acompleix, per mi, amb una naturalitat inobjectable, perfecta. Crec que hi ha una relació directa entre l'obertura de noves finestres periodístiques sobre el paisatge informatiu menorquí i l'acumulació d'afers que pesen sobre la trajectòria municipal maonesa.

Com a factor particular, cal dir també que, per raons prolixes que fan de mal esbrinar, la institució local d'aquesta ciutat gaudia d'una mena de butlla periodística. És una simple impressió personal "tal volta inexacta, si voleu", però els anys de cronista m'han portat a observar que el tractament que sovint se li ha atorgat ha estat predilecte i dilecte, de lluna de mel, diríem, amb el periodisme insular. Amb aquest Ajuntament s'ha practicat un periodisme de guants blancs, de no escorcollar a fons. I, tanmateix, mai no defensaria una política informativa situada a l'altre extrem: ni amb aquest ni amb cap Ajuntament o institució pública. He abominat també d'una premsa sistemàticament hostil, d'un criticisme cretí i superb, talment com si els mitjans haguessin de comportar"se com déus justiciers moralment autoritzats a llençar la primera pedra.

De l'estat idíl·lic que ha fruit Maó, és clar, no en té cap culpa l'administració municipal, de la mateixa manera que hom és irresponsable si la veïna s'enamora del sereno, o li té una deferència afalagadora. Coincidint, però, amb la irrupció periodística per aquests rodals d'una altra capçalera diària, anam descobrint matisos nous, relleus desconeguts al perfil acostumat i tòpic. No pas que Maó és una administració que amagava res (que no ho feia ni ho ha fet, quedi clar), sinó que, sobretot, resultava desproporcionadament ben tractada, ja que és tan honesta i tan pecadora, al capdavall, com qualsevol altra. A la fi s'ha assolit la normalitat. Ja s'ha situat en el grau de dimensió humana "vull dir de perfectibilitat" que li correspon, ineluctablement per ser, com és, obra humana encarnada per homes "i per dones, se sobreentén! En definitiva, la premsa, quan treballa sola, pot esdevenir instrument de desfiguració de la realitat. Necessita, com la democràcia, un contrast permanent, sistemàtic, de pluralitat.