Arriba a les meves mans un nou article sobre el vaixell Santa Eulàlia "antic Carmen Flores que, propietat de Jaume Oliver, va tenir el nom de Puerto de Palma i el de Cala Sant Vicens quan va pertànyer a la Naviliera Mallorquina", pailebot de 34 metres, construït l'any 1918 a Torrevieja i que, a punt de desaparèixer, fou comprat en una subhasta pel Museu Marítim de Barcelona. A continuació, es va procedir a una laboriosa restauració, culminada amb èxit recentment "el vaixell pot veure's en el moll de la Fusta. La intenció del Museu Marítim és doble: per una part representar Catalunya en les jornades o reunions de vaixells d'època que se celebren en el Mediterrani "ja va participar a la passada edició de la Ruta de la Sal", i per l'altra servirà com a instrument immillorable per a activitats educatives amb els escolars i amb la població en general.
En una altra iniciativa que mereix la màxima admiració dels qui estimam el patrimoni marítim i la seva recuperació, un altre pailebot, el Pascual Flores, també construït a Torrevella, fou adquirit per l'Ajuntament d'aquella ciutat per convertir-lo en museu flotant, com a ampliació del «Museo de la Sal». Quant a les Balears, on ni tan sols tenim Museu Marítim a Palma, el panorama és totalment desolador, davant la total insensibilitat i, segurament, desconeixement i menyspreu del valor del Patrimoni Marítim, els nostres representants polítics "a excepció feta del diputat Sr. Cecili Buele, que, em consta, ha defensat iniciatives d'aquest tipus" miren cap a un altre costat, i no s'adonen de la necessitat d'adquirir, restaurar i exhibir algun dels antics bucs construïts a les Balears i que tenien fama de ser els millors del Mediterrani, però sembla que amb la recuperació de la barca de bou Balear, construïda a Palma el 1924 i declarada Bé d'Interès Cultural pel CIM, ja es donen per satisfets i desisteixen d'intentar recuperar algun dels vaixells que, segons l'Arxiduc, eren molt formosos i destacaven per la fermesa dels seus materials i per l'elegància de les seves formes, on destacaven influències americanes tant en la forma com en l'arboradura i aparells.
Hem de fer-nos perdonar haver consentit successos com l'intencionat enfonsament a la badia dels pailebots Nuevo Corazón "enfonsat el 12/11/86, peça excepcional de les Drassanes Mateu i que havia estat construït el 1886", i el Cala Mondragó "enfonsat el 03/02/88, botat el 1936 i que havia estat construït en les mateixes drassanes de la Naviliera Mallorquina" i els incendis intencionats de nombrosos pailebots a cala Penyes Roges (Santa Ponça), i la millor manera d'aconseguir el perdó seria l'adquisició, per part de l'Administració autonòmica, d'algun dels pailebots que, construïts a les Balears, encara naveguen, alguns sota pavelló estranger.
Esperem que les institucions públiques facin algun pas ferm cap a la recuperació del Patrimoni marítim de les Balears i d'aquesta manera no ens haguem d'avergonyir de formar part d'un poble que enfonsa, dinamita, crema o ven una part fonamental del seu patrimoni cultural i de la seva història.
