Arriba a les meves mans un nou article sobre el vaixell Santa
Eulàlia "antic Carmen Flores que, propietat de Jaume Oliver, va
tenir el nom de Puerto de Palma i el de Cala Sant Vicens quan va
pertànyer a la Naviliera Mallorquina", pailebot de 34 metres,
construït l'any 1918 a Torrevieja i que, a punt de desaparèixer,
fou comprat en una subhasta pel Museu Marítim de Barcelona. A
continuació, es va procedir a una laboriosa restauració, culminada
amb èxit recentment "el vaixell pot veure's en el moll de la Fusta.
La intenció del Museu Marítim és doble: per una part representar
Catalunya en les jornades o reunions de vaixells d'època que se
celebren en el Mediterrani "ja va participar a la passada edició de
la Ruta de la Sal", i per l'altra servirà com a instrument
immillorable per a activitats educatives amb els escolars i amb la
població en general.
En una altra iniciativa que mereix la màxima admiració dels qui
estimam el patrimoni marítim i la seva recuperació, un altre
pailebot, el Pascual Flores, també construït a Torrevella, fou
adquirit per l'Ajuntament d'aquella ciutat per convertir-lo en
museu flotant, com a ampliació del «Museo de la Sal». Quant a les
Balears, on ni tan sols tenim Museu Marítim a Palma, el panorama és
totalment desolador, davant la total insensibilitat i, segurament,
desconeixement i menyspreu del valor del Patrimoni Marítim, els
nostres representants polítics "a excepció feta del diputat Sr.
Cecili Buele, que, em consta, ha defensat iniciatives d'aquest
tipus" miren cap a un altre costat, i no s'adonen de la necessitat
d'adquirir, restaurar i exhibir algun dels antics bucs construïts a
les Balears i que tenien fama de ser els millors del Mediterrani,
però sembla que amb la recuperació de la barca de bou Balear,
construïda a Palma el 1924 i declarada Bé d'Interès Cultural pel
CIM, ja es donen per satisfets i desisteixen d'intentar recuperar
algun dels vaixells que, segons l'Arxiduc, eren molt formosos i
destacaven per la fermesa dels seus materials i per l'elegància de
les seves formes, on destacaven influències americanes tant en la
forma com en l'arboradura i aparells.
Hem de fer-nos perdonar haver consentit successos com
l'intencionat enfonsament a la badia dels pailebots Nuevo Corazón
"enfonsat el 12/11/86, peça excepcional de les Drassanes Mateu i
que havia estat construït el 1886", i el Cala Mondragó "enfonsat el
03/02/88, botat el 1936 i que havia estat construït en les mateixes
drassanes de la Naviliera Mallorquina" i els incendis intencionats
de nombrosos pailebots a cala Penyes Roges (Santa Ponça), i la
millor manera d'aconseguir el perdó seria l'adquisició, per part de
l'Administració autonòmica, d'algun dels pailebots que, construïts
a les Balears, encara naveguen, alguns sota pavelló estranger.
Esperem que les institucions públiques facin algun pas ferm cap
a la recuperació del Patrimoni marítim de les Balears i d'aquesta
manera no ens haguem d'avergonyir de formar part d'un poble que
enfonsa, dinamita, crema o ven una part fonamental del seu
patrimoni cultural i de la seva història.
Marcos Pieras Guasp. Palma.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.