L'ordre natural

És l'ordre natural "tot està bé (ja ho diuen pel PSM i tot): cada u per ell i Déu per tots. I qui mana, a acaparar el màxim de poder possible ni que sia apropiant-se de la constitució que un dia va rebutjar i que la vella guàrdia ni va votar. És la xarxa natural de cuetes, provocadors, llepaculs, portafloretes... Les milícies de delators de les grises constel·lacions franquistes estan en marxa: '... i tu, més!*. Xaperos, taxistes, querubins, traficants diversos, transvestits, timadors, lladres, cambrers... callen davant el que senten i canten darrere la cançó que "s'imaginen" agrada a qui mana. No sap, però, aquesta cort del 6 per cent, que qui més els menysprea és aquell a qui volen agradar. El problema del menyspreu és que fa perdre el sentit de la realitat, genera ressentiment i por i fa desvariejar a qui es dedica a menysprear. Menysprear la universitat, menysprear l'oposició, menysprear l'Europa que s'estava fent per un joquet d'en Bush, menysprear la diferència... el duran a menysprear la mateixa política... i això ja em recorda el consell del generalíssim de l'ordre diví de les coses.