Bob Geldorf és un cantant de rock que va tenir un cert renom fa uns anys gràcies a la seva participació activa en festivals de rock solidaris contra el deute del tercer món i, també, per una celebrada cançó que tenia un títol que ho deia tot, ja que proclamava que no li agradaven els dilluns. És fàcil entendre les raons de la popularitat d'una cançó amb aquest títol ja que, per poc bé que soni, qui més qui manco està disposat a manifestar la seva absoluta i incondicional adhesió a un moviment que tengui com a nexe bàsic d'unió el profund i general disgust vinculat a la particular ubicació del dilluns entre els dies de la setmana. Doncs bé, a aquesta inoportuna ubicació, i al pas que anem, haurem de començar a considerar que el dilluns també és un dia particularment negre per als internautes, ja que un dilluns va ser el dia triat per signar en públic el conveni-insult entre el govern espanyol i Microsoft, destinat a entorpir l'excel·lent tasca que fan des dels inicis les universitats de cara a la seva incorporació a la societat de la informació i del coneixement; com en dilluns ha estat la cantada que han fet els tres tenors "Pujol, Forné i Antich" tot signant un altre conveni amb el portal Yahoo que permetrà, diuen, gaudir d'un directori en català. Directori que, naturalment, estarà pagat pels tres governs de territoris de parla catalana, els quals hi posaran vuitanta milions de pessetes per pagar la feina de programadors de Barcelona, Madrid i Califòrnia.
Convé esmentar que el despropòsit no ha estat gaire gros atès que, almanco, l'escenari triat escau amb el caràcter de la representació, ja que el conveni s'ha signat al Palau de la Música de Barcelona. Tanmateix hom no acaba d'entendre la fastuositat de l'acte ja que, avui per avui i molt abans d'arribar al gran moment de la posada en marxa d'aquest magnífic directori en català per part de Yahoo, cosa que està prevista que passarà devers febrer de l'any que ve, ja hi ha diversos directoris que funcionen la mar de bé en català. És el cas, per exemple, de Google, el qual és prou intel·ligent com per descobrir que hom s'hi està connectant amb un navegador en català i ja contesta en català. O Altavista, que fa el mateix, i d'altres. Tot això sense oblidar el nosaltres.com, creat des de l'experiència pionera que ha significat el portal català per excel·lència, vilaweb.com, símbol de longevitat i permanència aconseguits gràcies a la seva qualitat i adequació visionària al medi.
No serè jo qui qüestioni la necessitat i conveniència de donar suport econòmic i de qualsevol altre tipus a l'aventura que significa sostenir i projectar cap endavant el català, una de les nostres senyes d'identitat més pregones, però ensems està ben clar que els sempre migrats recursos econòmics que hi ha per a aquesta tasca s'han de destinar preferentment a aquelles activitats que garanteixin efectivament l'existència de continguts nostrats, tant a la xarxa com en d'altres suports, com ja és habitual. Des d'aquest punt de vista, sembla evident que l'existència d'una versió parcial i limitada d'un portal més en català no garanteix cap casta de projecció. Aquesta és una opinió sostinguda per molts experts, entre els quals no ocupa un lloc menor Daniel Bastida, rector de la Universitat d'Andorra i Comissionat per la Societat de la Informació del Govern d'Andorra, el qual en la conferència que va impartir el passat mes de novembre en el Parlament de les Illes Balears va tornar a insistir en la irrellevància de traduir al català el windows i d'altres aplicacions informàtiques, respecte del fet de promocionar de forma efectiva la creació i existència de continguts en català.
Per això mateix, queda gairebé al nivell de disbarat aquesta moda a la que semblen haver-se afegit darrerament els presidents de govern, estatals i autonòmics, de córrer com a comparses darrere representants més o menys qualificats d'empreses del ram informàtic. Ni els uns, els de les empreses, mereixien arribar tan amunt, ni els governants haurien d'haver caigut tan baix. Almanco, nosaltres els governats no ens ho mereixem.
