Al senyor Redondo Terreros li repugna tot allò que put a nacionalisme, acaba de declarar. Les diferències en el si del PSOE respecte d'aquesta qüestió no tradueixen la saludable convivència de distintes sensibilitats, sinó que expressen una incoherència alarmant, perquè afecten un tema essencial. Hi ha assumptes sobre els quals els membres d'una parella poden discrepar, però n'hi ha d'altres que requereixen la unanimitat sense escletxes (completem-ne l'exemple: els membres d'una parella han de saber si volen tenir fills o no; i, si en volen tenir, quin tipus d'educació els serà més convenient; etc.) La democràcia interna d'un partit amb vocació i possibilitats de Govern l'afavoreixen les discrepàncies, que poden enriquir l'ideari del partit i el seu consegüent inventari d'estratègies. Però una qüestió tan bàsica com és ara la idea i la forma de l'Estat ha de ser un principi fonamental "de fonament. En el cas del PSOE, és particularment dolorós comprovar un cop i un altre fins a quin punt aquest és un tema pendent i, per ara, no gens ben encaminat. Recordem els psalms federalistes de Maragall, reiteradament desautoritzats per conspicus camarades de la resta de la Península. O preguntem-nos si quan, finalment, es prenen els seus plantejaments en consideració, s'atorga a la fórmula federalista el mateix abast de què ell voldria dotar-la. Entre Maragall i, per exemple, el crispat Redondo Terreros, un Rodríguez Zapatero titubejant sembla incapaç de segregar pedagogia per als seus i de bastir una filosofia coherent i creïble per a un electorat cada dia més confós respecte de les intencions socialistes en una qüestió tan decisiva. Algú hauria de recordar a Redondo que els «seus» han governat al País Basc amb els nacionalistes; que els «seus» governaren l'Estat amb la col·laboració dels nacionalistes catalans. Un recordatori semblant li podria fer arribar el president Antich. És clar que en política sovint s'han d'adoptar solucions que repugnen, però la puresa des de la qual se suposa que hom és sensible a aquestes repugnàncies no és un patrimoni que es pugui autoatribuir Redondo, qui, de tan estugós, només trobaria fora de la política un lloc digne d'ell.