Més guerra

I mirau per on, la guerra del segle XXI serà, en efecte, una de les més antigues del Pròxim Orient "«Orient Mitjà» per als Estats Units; si realment els fos pròxim ja hi haurien enviat tancs, propaganda i un home de palla, però ja està bé així. Europa mira molt més lluny. Mira gairebé l'extrem orient pel mirall del Far West, i a l'oest no l'interessa cercar culpables a Palestina. Per això el camp d'acció a la zona es redueix a les grans paraules i els plans de pau. Els terroristes palestins comparteixen també objectiu amb el gran amic de José María Aznar, Iasser Arafat, però la cançó ja és massa antiga per cantar-l'hi al presidente. Ja la sap, i té cintura abastament com perquè li entri per una orella i li surti per l'altra. No faceu cas a les portades d'avui; l'enemic és amagat en les muntanyes del sud de l'Afganistan. Els trons de Gaza són pura pirotècnia. Per això Europa està amb els Estats Units intentant desarticular la Xarxa Mundial de Terroristes Dolents; el que passi aquí a la vora és fàcilment subsanable amb dos copets a l'esquena i una cimera sense contingut polític en un «entorno incomparable». La incapacitat europea torna a fer-se palesa a la Mediterrània, el corralet del vell continent. Quan el vent du aquesta olor desagradable amb què ens envesteixen les portades, Europa no pot fer altra cosa que analitzar el problema a través de la CNN "seria més immediat mirar per la finestra, però la finestra no diu mai veritats còmodes. Comptar amb Bush i companyia és inevitable, però així com després de l'onze de setembre tot varen ser reunions d'urgència "fins i tot al Consolat de Mar" i declaracions, a instàncies del país que va patir l'atac, potser ara Europa s'hauria de moure d'ofici i intentar entrar d'una vegada en el problema de la riba oriental del mare nostrum. El problema és que tot és massa complicat com perquè hi pugui haver un líder que en surti guanyant "ningú no en pot sortir guanyant unilateralment, ni tan sols si la guerra s'atura", i els líders europeus són com el cinema comercial dolent: aquí els blancs, aquí els negres, jo el bonal·lot i em qued amb l'al·lota. Si no, no hi ha pel·lícula.