És un fet evident que darrerament certs grups que s'anomenen a si mateixos «progressistes» donen suport a velles posicions defensades pels populars, pensant que això els pot reportar qualque vot nou. Però, tammateix, a l'hora de la veritat, els que estan d'acord amb aquestes mesures són els mateixos que continuaran votant els populars, mentre que molts dels vots dels que confiaren en un canvi progressista, desanimats, botaran cap a una altra banda. Possiblement cap a grups que, mantenint posicions més coherents, han anat prenent una actitud més moderada i pragmàtica, sense deixar de banda la seva base ideològica progressista, lluny de canviar segons d'on bufa el vent.

El darrer cas el tenim a Campos, on Unió Mallorquina, com a penitència per esmenar la seva política dels temps de n'Albertí i es Trenc (que els va dur a ésser un partit mal vist dins la vila), ara cerca solucions polítiques desesperades i poc intel·ligents («política d'espardenyeta»), per veure si algú pica i aconsegueixen qualque vot més. Però, ja ho veureu, els que estan d'acord amb aquests tipus de mesura continuaran votant el que varen votar, mentre que hi pot haver moviment de vots cap a grups progressistes de veritat. Ho diran els resultats.

Quina valentia hi pot haver a fer moratòries i síndics del territori que afectin els mallorquins, si després «se'ls boten a la torera», deixant a una gran empresa «externa» construir més de 960 noves places hoteleres, mitjançant la «mangarrufa» de declarar l'interès social d'un Camp de Polo a Campos. Com es pot sentir un mallorquí, si per una part li fan estrènyer sa corretja quan vol construir dins les dues escasses quarterades que li queden, mentre que veu que a la finca d'un extern hi deixen fer tot el que ha volgut.