Civilitat

Mira per on, a vegades un s'alegra d'estar d'acord amb el seu batle emèrit, senyor Fageda. Ho podeu creure: m'alegra doblement coincidir amb el que diu, en el fons i per la forma. En un país civilitzat "amb recances com les del paràgraf anterior" ningú no pot amenaçar un altre, en el procés de discussió laboral, de «rompre les cames» o de pagar a altri per fer-ho "no sé què és pitjor". Fa bé don Joan de no voler parlar amb qui, des de les raons que siguin, es permet manifestacions coactives i mafioses. En el fons i en la forma d'aquesta actitud municipal s'hi ha d'estar d'acord i fer costat al consistori per eradicar el matonisme. A més, no em digueu que no sigui una alegria, tot un detall, que el senyor Fageda faci aquestes declaracions in situ i no via e-mail des de qualsevol dels seus destins habituals.

No es poden acceptar les coaccions, ni les dels maleducats pseudiosindicalistes ni d'altres més sibil·lines, molt més discretes i difícilment perseguibles com, per exemple, la carta que envià el misser de la promotora des Caülls als regidors de Marratxí. No crec que judicialment siguin coaccions, però no em negareu que, «recordar» possibles responsabilitats personals quan se sap que tota la jurisprudència va en direcció contrària, té la mateixa finalitat.