Ferran Aguiló

Civilitat

Ferran Aguiló01/12/01 0:00

Perdrem de vista un dels principis que configura la nostra civilitat quan, en nom d'un confús principi de seguretat, no ens indignin els comportaments com el del jutge Garzón amb la nostra conciutadana Puri Ródenas. Si qualcú pot sortir al carrer amb una fiança de «mig quilo», poques raons se'ns acudeixen per tenir-la a Alcalá-Meco 90 interminables dies. O el delicte del que suposament se l'acusa, col·laboració amb banda armada, és una mariconada (amb perdó) de delicte a l'alçada d'un robatori sense violència o l'han tenguda tres mesos tancada per aconseguir unes declaracions que amb la investigació no arribaven. Voltros mateixos, però el civilitzat principi de «millor un delinqüent al carrer que un innocent a la presó» sembla llunyà, molt llunyà, i camina... Ara, si ens posam a pensar que hi ha «interessos» per criminalitzar okupes, antiglobalitzadors i altres outsiders, i que per aconseguir-ho, fins i tot, no dubten a desfressar policies de violents manifestants, podem començar a tremolar, recordar Brecht i demanar quan vindran a cercar-nos.

Mira per on, a vegades un s'alegra d'estar d'acord amb el seu batle emèrit, senyor Fageda. Ho podeu creure: m'alegra doblement coincidir amb el que diu, en el fons i per la forma. En un país civilitzat "amb recances com les del paràgraf anterior" ningú no pot amenaçar un altre, en el procés de discussió laboral, de «rompre les cames» o de pagar a altri per fer-ho "no sé què és pitjor". Fa bé don Joan de no voler parlar amb qui, des de les raons que siguin, es permet manifestacions coactives i mafioses. En el fons i en la forma d'aquesta actitud municipal s'hi ha d'estar d'acord i fer costat al consistori per eradicar el matonisme. A més, no em digueu que no sigui una alegria, tot un detall, que el senyor Fageda faci aquestes declaracions in situ i no via e-mail des de qualsevol dels seus destins habituals.

No es poden acceptar les coaccions, ni les dels maleducats pseudiosindicalistes ni d'altres més sibil·lines, molt més discretes i difícilment perseguibles com, per exemple, la carta que envià el misser de la promotora des Caülls als regidors de Marratxí. No crec que judicialment siguin coaccions, però no em negareu que, «recordar» possibles responsabilitats personals quan se sap que tota la jurisprudència va en direcció contrària, té la mateixa finalitat.