De puta a puta, va zero

Com a la caverna, ens hi fiquen a dins perquè veiem a la seva televisió la nostra al·lucinació. La caverna està plena de fosca i de tècnics sense ideologia que es fan la seva amb trossets d'aquí i trossets d'allà. I caigui qui caigui, que deia Aznar, ben assegut i assegurat. Alguns apotecaris "de metges no cal ni parlar-ne" creuen que l'adolescent que queda prenyada sense voler, per les urgències del sexe impetuós "a les seves nostàlgies no hi troben res d'impetuós més que el pecat que els rosega" , o per un comdon que s'esqueixa "mai ho faria a les seves immaculades i aspètiques mans de pastilleta i laboratori", no li donen treva. La benzina la paga tothom igual "qui empra el camió com eina de treball i la senyora que l'utilitza per anar de tendes" i no hi ha treva perquè el treballador es faci càrrec de la cirurgia estètica de la senyora. L'altre dia el batle de sa Pobla servia espinagada a una subsecretària de Madrid perquè entengués que això era una altra galàxia, com si no sabessin a Madrid de la dolçura dels imposts que se'n duen d'aquí i l'amargor de la reivindicació de *a cada ú, el que és seu'. Però ordres són ordres i, malgrat tots els avenços tecnològics, l'administració encara tracta el ciutadà com un presumpte delinqüent. Li demana cotejar el document d'identificació personal, omplir papers i papers i que els segells estiguin on han d'estar. *O no saben llegir al banc?* demana la funcionària que no admet, ferma, el paper segellat. *De puta a puta, va zero' contesta el saber popular que ha vist la llum i la vida més enllà de l'oficina i de la caverna on l'han ficat.