Serveixi, servesqui, servisca

Tal vegada amb aquest titular qualcú no relacionarà aquest escrit amb el motiu que l'ha generat, però bé, m'explicaré. Diumenge passat (28 d'octubre) es va publicar un escrit meu adreçat a aquest diari titulat «Maniobres inadequades». Com sempre, agraesc la publicació dels escrits que he enviat a aquesta secció. Ara bé, pens que hauria d'estirar les orelles a qualcú per un detall que per a mi no té res d'innocent i que, evidentment, no m'ha passat per alt: s'hi va canviar la forma verbal «accedesquin» per «accedeixin». La meva tria és ben conscient i, a més, m'avala la normativa. He de dir que em pareix una falta d'adequació escriure accedesc, cedesc, servesc, contribuesc, etc. i després fer el present de subjuntiu accedeixi, cedeixi, etc. en lloc d'accedesqui, servesqui, etc. El català clàssic usava la forma servesca, servesques, etc., que avui ha quedat reduïda a algunes generacions més velles a Mallorca o en alguns escrits que surten de l'àmbit valencià. Actualment, la normativa accepta la possibilitat d'usar els tres models que surten al titular d'aquesta carta. L'Institut d'Estudis Catalans ho deixa ben clar al llibre Documents normatius 1962"1996 (amb les novetats del diccionari), Biblioteca Filològica, XXXII (Barcelona, 1997), a l'apartat Diccionari de la llengua catalana"Representació de la flexió verbal en les «Instruccions per al maneig del diccionari», on es tenen en compte aquestes qüestions. Als models IV i V es parla dels verbs incoatius i recull al model IV tres formes per al subjuntiu pateixi/patisca/patesqui i traeixi/traïsca/traesqui al model V. Segons això, totes aquestes formes són igualment normatives i, per tant, pròpies de la llengua estàndard. Per això, no seria més correcte escriure, per exemple, «serveixi» que «servesqui» o «servisca». No podem deixar de banda que la primera és la més general perquè s'ha difosa, però no em pareix assenyat rebutjar les altres possibilitats. Això dependria, en principi, de l'origen geogràfic del parlant i no es tractaria de donar més importància a una forma que a l'altra, sinó d'usar-les seguint una lògica: sense barrejar-les indiscriminadament, llevat que, és clar, es faci referència a un text que en presenta l'una o l'altra. Mesclar-les indiscrimidament seria incórrer en faltes d'adequació.