El cessament del Conseller Josep Antoni Ferrer ens arriba quan
ja havíem perdut l'esperança que la lògica i el sentit comú fossin
presents a la política. La burocràcia («això costa molt de
canviar»), la inoperància («això ja ho farem més endavant») i la
ineptitud («això està bé així») fan que la ciutadania no cregui en
la possibilitat d'una millor gestió dels seus impostos. Per això,
ens ha sorprès aquest atac de seny que Antich ha patit, tenint en
compte les reiterades peticions de canvi per una part dels seus
col·laboradors, molests amb el ridícul que suposava pel Pacte de
Progrés que la dreta que diu no voler una illa per pobres aprovàs
moratòries mentre Ferrer inaugurava rotondes.
Però en el món de la política les envestides de sentit comú i
bona voluntat són esporàdiques, inconnexes i males d'aprofitar. I
si no, parau atenció a l'enravenada inversora de Jaume Matas,
Ministre de tot allò que se pugui encimentar. Resulta que la seva
companya de fornada quan Cañellas volgué recuperar el control del
Consell de Govern, Rosa Estaràs, anuncia amb boca grossa que les
inversions del Ministerio de Medio Ambiente y Paseos Marítimos
donde veraneo pujaran a Balears més d'un 20% respecte el 2.001.
I un pensa, ja està bé que els projectes mediambientals rebin un
20% més de suport. La pregunta és, ¿què entén Matas per medi
ambient? Segons les dades facilitades per Rosa Estaràs,
dessaladores per abastir d'aigua l'increment brutal de places que
el seu partit permeté durant molts anys (i que alguns batles encara
mantenen), passejos marítims, obres, conduccions d'aigua, i altres
accions faraòniques.
No li ha explicat cap tècnic del Ministeri que existeixen
maneres d'invertir en medi ambient sense posar-hi ni una palada de
ciment? Conservació d'espècies animals, recuperacions forestals,
projectes d'organitzacions conservacionistes, de l'Administració
Autonòmica, recolzament a la gestió dels parcs.... Però clar, de
l'Administració Autonòmica no en vol sentir parlar. Ans al
contrari, s'estima més fer la punyeta i treure'n profit.
Per favor, senyor Ministre, no faci pujar més les inversions
«mediambientals», perquè acabarem fent voltes dins una formigonera
a punt d'embatumar la poca costa que queda verge. Ja en faria prou
si com a màxim responsable del seu partit a Balears atura els
encimentadors més actius del continent, com són els seus batles de
Llucmajor, Andratx i Palma. (no són els únics. Veritat. Ho he dit
moltes vegades) Matas ens estima. Ens envia amor en forma de
ciment. Ja ho va dir Rosa Estaràs, quan intentava justificar el
projectes urbanístics de Valldemossa: «M'estim més una illa menys
paradísiaca on hi hagi progrés». Mai han enganat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.